Kitabı oku: «Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349)», sayfa 4

2. UNA CRISI SUCCESSÒRIA PROVOCADA, DINS D’UNA POLÍTICA REIAL AUTORITÀRIA

(FEBRER-MAIG 1347)

7.

1347, febrer 14. València.

El rei Pere el Cerimoniós reprén amb amenaces el seu germà, l’infant Jaume, comte d’Urgell, que s’ha traslladat, contra les ordres d’aquell, a Aragó, i ha protestat de la designació de la infanta Constança com a successora al tron.

ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1126, fol. 166r-v.

Lo rey d’Aragó.

Car frare. [B]é sa[be]ts en qual manera parlam ab vós fraternalment e amigable e axí c[o]m a senyor, manants a vós que en alcunes de la nostres ciutats ne l[och]s no es[tigué]ssets ne conversàssets, tro que haguéssets mo[st]rades vostres [ra]hons les qual[s] entenets haver contra la primogenitura o suc[c]essió d[e la al]ta infanta dona C[on]stança, f[i]lla nostra primogènita, [o] altra primogènita, per part de la qual és affermat [e]lla haver successió en los r[e]gnes, comtat[s e] terres nostres aprés nost[r]es d[i]es en cas, ço que Déus no v[u]lla, que convengué[s] nós passar d’aquesta vi[d]a sens fills mascles. E a[r]a hav[e]m entès que·l dit manam[e]n[t] no contrastant, vos sots anat en lo regne d’A[ra]g[ó ...]t[...] ||^166v manament [... ... ...]¹⁰ vós protestats dels [... ... ...] coses lo dit nostre manament [... ... ...]·ns covenga en altra manera provehir, ço qui·ns seria fort greu. Data en València, sots[s] nostre s[e]gell secret, a .XIIII. dies anats del mes de febrer en l’any de nostre Senyor .M.CCC.X[L]VII. Rex P(etr)us.

A l’[alt in]fant en Jacm[e], comte d’Urgell e veçcomte d’Àger, car frare nostre.

8.

1347, març 21. València, al palau del Real.

Jurament i homenatge, davant del rei, de Pere de Xèrica, governador del regne de València, de tenir el seu càrrec per la infanta Constança, i de defensar el seu dret de successió dels contraris. Amb la mateixa fòrmula juraran els oficials reials que han estat novament nomenats, com ell.

ACA, C, Processos, llig. 116/6, fol. 5r.

Sub hac forma sunt iuramenta officialium illorum, videlicet, quibus noviter comittentur officia.

Noverint universi quod ego, Petrus, dominus de Exerica, recognoscens et considerans vos, excellentissimum ac magnificum principem et dominum dominum Petrum, Dei gratia regem Aragonum, etc., comississe michi officium gubernationis regni Valentie sub hac forma, videlicet, quod ego ten[e]am ipsum pro inclita infantissa domina Constantia, primogenita vestra, cui successio regnorum et terrarum vestrarum ratione sue primogeniture noscitur pertinere in casu, videlicet, quo vos, dictus dominus rex, sine filio vel filiis masculis legittimis ab luce migrari contingeret, quod Deus propter sui misericordiam avertat, ex hiis iuro ad dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia, manibus meis tacta, et homagium ore et manibus comendatum facio vobis, dicto domino regi, presenti et huiusmodi iura[me]ntum et homagium recipienti, quod dictum officium gubernationis regni Valentie per vos michi comissum tenebo pro inclita infanta Constantia, primogenita vestra et in regnis, comittatibus et terris vestris, si vos sine filiis [mascu]lis mori contingeret, quod absit, successura, et quod casu predicto quo sine liberis masculis decesseritis ut prefertur, ego cum toto posse meo, quod habeo per me vel ratione dicti officii, iuvabo et pro toto posse meo deffendam dictam dominam Constantiam in successione predicta, et eius tutorem vel curatorem per vos assignatum vel assignandum eidem, contra omnes qui in successione dictorum regnorum et terrarum eam vellent quomodolibet impedire. In cuius rei testimonium dictus dominus rex de predictis mandavit fieri unum vel plura publica instrumenta eiusdem tenoris et data per me, notarium infrascriptum. Quod est actum in Regali domini regis Valentie, die intitulata duodecimo kalendas aprilis anno Domini .M.ºCCC.ºXL.º sexto.

Sunt inde testes ad predicta presentes nobilis Petrus de Fenolleto, vicecomes Insule, nobilis Gondisalvus Didaci de Arenosio, Petrus de Montecatheno, amirantus, Rodericus Didaci, vicecancellarius, Iohannes Ferdinandi Munionis, magister rationalis, legum doctores, Iacobus Rubei, thesaurarius, et plures alii consiliarii dicti domini regis.

9.

1347, març 24. València, al palau del Real.

Jurament i homenatge que han de prestar al rei i a la infanta primogènita Constança els alcaids dels castells reials. Es comprometen, en cas de mort del monarca sense descendència masculina, a tenir-los a Costum d’Espanya en nom de l’hereua, a restituir-los a ella si els és manat i a recolzar-la contra els seus oponents. En aquest cas, jura Llop Álvarez de Espejo, alcaid del castell del Poyo, al terme d’Alpont.

ACA, C, Processos, llig. 116/6, fol. 2r-v.

Sub hac forma debent iurare alcaydi castrorum qui iam tenent castra, et effectus iuramenti est similis de aliis alcaydis quibus noviter comituntur.

Noviter universi quod, constituto ante presentiam regie magestatis excellentissimi ac magniffici principis et domini domini Petri, Dei gratia regis Aragonum, etc. (blanc),¹¹ alcaydus castri de (blanc),¹² idem dominus rex exposuit eidem alcaydo quod, cum successio regnorum et terrarum suarum de iure politico pariter et humano pertineat inclite infantisse Constantie, primogenite sue, ratione sue primogeniture, si casus accideret, quod Deus propter sui misericordiam avertat, quod sine filiis masculis legittimis contingeret eundem debitum persolvere naturale, et propterea vellet quod subditi eius, et potissime alcaydi castrorum suorum, subscripta facerent iuramenta et homagium. Idcirco, dictus alcaydus (dixit) per tres vices hec verba:

—Senyor, si en lo cas damunt dit, ço que Déus no vulla, que vos covenga morir sens fills mascles legítims, et yo ret lo castell damunt dit a la dita senyora infanta o a·ltra primogènita vostra, ¿havets mi, ara per lavors et lavors per ara, per quiti et per absolt de tot homenatge, sagrament et naturalea en los quals per lo dit castell vos són tengut?

Qui dominus rex dixit per tres vices que oc, et placebat quod castrum ipsum teneret ut infferius continetur. Quibus sic habitis et dictis, idem alcaydus fecit iuramentum et homagium in hac forma:

Ego, (blanc),¹³ alcaydus castri de (blanc)¹⁴ predictus, de certa scientia et consulte iuro ad dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia, manibus meis corporaliter tacta, et homagium ore et manibus comnendatum facio vobis, dicto domino regi, nomine vestro et nomine etiam dicte domine infantisse emancipate, vel alie vestre primogenite, in casu predicto, quorum virtute promito vobis, dicto domino regi, presenti, et dicte domine infantisse, seu alie vestre primogenite, et scriptori et notario infrascripto, tanquam publice persone, hec a me, nomine dicte domine infantisse seu aliter dicte vestre primogenite, de vestro mandato expresso stipulanti et recipienti, quod dictum castrum de (blanc) tenebo pro vobis, dicto domino rege, dum vixeritis et eum michi dimisseritis, et post dies vestros, si absque filiis masculis vestris ex legittimo matrimonio et carnali copula procreatis vos mori contingeret, quod absit, pro inclita domina infantissa Constantia, primogenita vestra, vel illa ex filiabus vestris que tempore mortis vestre erit vestra primogenita, et pro ipsius tutore vel curatore que in testamento vel aliter sibi duxeritis assignandum, promitto ipsum tenere et custodire legaliter, fideliter atque bene, ad consuetudinem Ispanie, et ipsum castrum vobis cum mandaveritis, aut dicte infantisse vel eius tutori in dicto casu, restituere promitto absque aliqua dilatione, imaginatione vel fraude. Et nichilominus, cum toto posse meo, iuvabo (et) deffendam dictam dominam infantissam Constantiam, vel aliam dicto casu vobis primogenitam, in successione predicta, ||^2v et eius tutorem vel curatorem predictum, contra omnes qui in successione dictorum regnorum et terrarum eam vellent quomodolibet impedire. In cuius rei testimonium idem dominus rex mandavit fieri de predictis unum et plura publica instrumenta eiusdem tenoris, data per notarium infrascriptum. Quod est actum in palatio regio Valentie, die intitulata nono kalendas aprilis, anno Domini millesimo .CCC.ºXL.º sexto.

Sunt inde testes ad hec presentes nobilis Petrus, dominus de Exerica, nobilis Ademarius de Mosseto, nobilis Petrus de Montecatheno, amirantus, nobilis Philipus de Castro et Galcerandus de Bellopodio, maiordomus, et plures alii nobiles et milites.

10.

1347, març 28. València.

Pere el Cerimoniós comunica a Miquel de Gurrea, governador d’Osca, els canvis operats en el govern del regne de València, la destitució de l’infant Jaume d’Urgell i els poders conferits a la primogènita Constança.

ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1126, fol. 164v.

El rey d’Aragón.

F[é]mosvos a saber que nos [ha]n dicho que us havían dad[o] a entender que nos querríamos revocar las go[ver]naciones, por [...] sab[e]r [que] nos no havem[o]s ren innovado en las [g]overnaciones, excep[ta]do [q]ue havemos de la[s] dos governacione[s] de regno de Valencia feyta una, e aquella comendada al n[ob]le e [a]mado don Pedro, senyor de Exéricha, consellero nuestro. Es empero verdat que ha[v]emo[s] re[vo]cada la go[v]ernación del infant don Jayme, muy caro hermano nuestro, [e] que des[...] l[a]s gover[na]ciones e los otros officios e los c[a]stiellos se [...] por [l’a]lta inf[a]n[t]a dona [Con]stança, muy cara primogénita nuestra, o por aquell[a que] sería nuest[r]a primog[é]n[ita], en caso, [...Di]os no quiera, que nos muriéssemos menos de fillo m[asc]lo heredero. [...] ansí, [n]otificán[do]vos aquesto, vos mandamos que en el officio de la governación a vos [c]omandado vos hayades bi[e]n e diligentm[ent ...] havedes bien acustu[m]ad[o], en manera que’n [p]odades sier por [n]os lo[ado] de dil[igenci]a. Data en Valencia, [diu]s nuestro si[e]llo secret[o, .XXV]III. d[í]as andados del mes de março en el anyo de [nuestro S]enyor .M.CCC.[XLVII].

Dominus rex mandavit Matheo [Adr]iani.

[... ... ...] Michel de [G]orrea, g[ove]rnador de [H]uesca.

11.

1347, abril 11. València, al palau del Real.

Resposta dels jurats i consell de València a les lletres del rei Pere i de la infanta Constança, on els comuniquen la prelació d’aquesta en la successió a la corona, segons el dictamen donat per una assemblea de juristes, i insten l’adhesió de la ciutat als seus drets. Difereixen la resolució del problema al temps que es produesca de fet la vacant del tron, i proclamen el seu acatament a qui siga degut.

AMV, Apèndix de Notals, z-1, mà 3ª, s. fol. (6r-9v).¹⁵

Noverint universi quod die mercurii intitulata tertio idus aprilis, anno Domini .M.ºCCC.º quadragesimo septimo, constituti in presentia excellentissimi ac magnifici principis domini Petri, Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitis Barchinone, Rosilionis et Ceritanie, venerabiles Romeus d’Oblites, Geraldus de Bosco, Bernardus Comitis, Guillelmus d’Espígol et Iacobus Ricardi, iurati civitatis Valentie, Iacobus Castellani, Iacobus d’Esplugues, Guillelmus Gastoni, milites, Raymundus de Rivosicco, Franciscus Esquerra, Petrus Çabata, Petrus de Boïl, Mateus Lançol, Guillelmus de Pertusa, Iacobus Scribe, Bernardus Sunyerii, Bernardus de Camós, Bernardus Redon, Guillelmus de Magencosa, Dominicus Marrades, Guillelmus Masconi, Salvator de Liumanya, Berengarius de Podio, Michael Martorelli, Guillelmus Caneri, Iacobus Feliu, Berengarius de Ripullo, Bartholomeus Segarra, legum doctor, Arnaldus Scribe, Iacobus de Tamarito, Iohannes Sala et Bartholomeus de Caneto, iurisperiti, Berengarius de Tapioles, Bernardus de Sentboy, Petrus Malet, Antonius Cartallà, Petrus de Seta, Guillelmus Gençor, Franceschus Foch, Iacobus de Fonte, Iohannes de Solanes, Guillelmus Rabaça, Bernardus Degà, Petrus Samisay, Guillelmus Juncar, Guillelmus Ballistarii, Bonanatus Iohannis et Petrus Palomerii, deputati ad hec per consilium civitatis, et presentarunt eidem domino regi et per nos, scriptorem et notarium infrascriptos, legi fecerunt coram ipso domino quandam responssionem, continentie sequentis:

«Senyor molt excel·lent.

La vostra carta havem reebuda ab deguda reverència, la tenor de la qual s’és aytal:

Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rosilionis et Ceritanie, dilectis et fidelibus suis iuratis et probis hominibus civitatis Valentie, salutem et dilectionem. Quia interest sapientis precavere futuris et, quanto reges et principes regnorum et terrarum et vasallorum potentia ceteros antecellunt, tanto magis spectat ad eos scire quis, ex clara eorum ortus propagine, in suo ||^6v regali dominio, iure primogeniture, succedat in predictis, ideo nos, desiderantes, dum ab alto nobis vita conceditur, sic salubriter et caute providere quod absque anime nostri discrimine et conscientie lesione possemus regnis et terris quibus, actore Domino, presidemus successorem legitimum declarare ac habitantes in eis a venturis que super hoc in certum possent i(m)minere periculis preservare, pridem, convocatis magistris et personis aliis valde doctis in sacre pagine documentis, necnon iuris canonici et civilis doctoribus et aliis in foris, usaticis¹⁶ et consuetudinibus terrarum nostrarum peritis plurimum et spertis, ab eis scire voluimus cui, si, quod absit, absque liberis masculis moreremur, universalis nostra successio pertineret. Qui, sub virtute iuramenti ab eis corporaliter prestiti, per quod ad dandum super hoc verum et iustum iuxta eorum conscientiam consilium se ad nostri iussionem singuli astrinxerunt, sua nobis, secundum Deum et iustitie debitum, et iura divina pariter et humana, dantes consilia affirmarunt constanter quod, cum linea liberorum preferatur omnibus aliis in ordine succedendi si, quod Deus avertat, nos mori conti(n)geret sine liberis masculis, inclita infantissa Constantia, primogenita nostra, in successione regnorum et terrarum nostrarum, iure primogeniture, debebat omnibus anteferri. Hec autem huius serie vobis significare providimus, ut certa iuris et facti scientia vestram conscientiam instruat et, ex aliquorum suggestione contraria, apud vos errorem ingerere aut ignorantiam pretendere tergiversatione aliqua non permitat, vos certificantes quod dictam filiam nostram primogenitam cum illo ex filiis nostrorum regalium quem gentes nostre potius consulerint volumus maritari, ut nostre Aragonum dominationis dulcedo ex supervenientia extranei domini, quod absit, in amaritudinem ||^7r (non)¹⁷ convertatur. Data Valentie, decimo kalendas aprilis anno Domini .Mº.CCC.ºXL.º sexto. Exa(ravit) R(oderic)us.

A la qual, senyor, ab tota reverència umilment responen los jurats e prohòmens de la ciutat de València que pensar pot la vostra sobirana altea que, en cas que les coses contengudes en la dita carta haguessen loch, tots temps la dita ciutat, ensemps ab los altres regnes, comdats e terres vostres, staran e faran sobre·l dit feyt bé e lealment ço que deuran, segons que ha bé acustumat, per lo dret de la corona, servan tota vegada a qui deuran la naturalea e fe a què són tenguts.»

Et in continenti prefatus dominus rex respondit ad predicta, videlicet, per hec verba:

E lo dit senyor rey, oïda la resposta sobredita, dix que axí o entenie ell, que·ls dits jurats, pròmens e consell de València tota vegada farien en les coses damunt dites ço a què fossen tenguts, salvant lur feeltat, segons que tota vegada o havien bé acustumat.

Que fuerunt acta Valentie, in Regali predicti domini regis, die et anno in prima linea contentis. Et de predictis tam dictus dominus rex quam iurati et proceres suppradicti voluerunt fieri tot quot voluerint instrumenta eiusdem tenoris et forme per nos, Mateum Adriani, scriptorem eiusdem domini regis, et Petrum de Montessono, notarios infrascriptos.

Fuerunt testes ad predicta inclitus dominus infans Petrus, Rippacurtie et Montanearum de Prades comes, Hugo, Vicensis episcopus et cancellarius predicti domini regis, et nobiles Petrus, dominus Xerique, et Petrus de Montecateno, amirantus domini regis prefati.

||^8r18 Noverint universi quod, die mercurii intitulata tertio idus aprilis, anno Domini .M.ºCCC.º quadragesimo septimo, constituti in presentia inclite infantisse domine Constantie, serenissimi ac magnifici principis domini Petri, Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice comitisque Barchinone, Rosilionis et Ceritanie, (filie), venerabiles Romeus d’Oblites, Geraldus de Bosco, Bernardus Comitis, Guillelmus d’Espígol et Iacobus Ricardi, iurati civitatis Valentie, Iacobus Castellani, Iacobus d’Esplugues, Guillelmus Gastoni, milites, Raymundus de Rivosicco...¹⁹ et Petrus Palomerii, deputati ad hec per consilium civitatis, et presentarunt eidem domine infantisse et per nos, scriptorem et notarios infrascriptos, legi fecerum (sic) coram ipsa domina infantissa responssionem videlicet subsequentem.

||^8v «A la carta tramesa per vós, alta infanta dona Constança, del molt alt príncep e senyor en P(ere), per la gràcia de Déu rey d’Aragó, filla, en la qual nos requeríets que us feéssem resposta segons la nostra lealtat, la tenor de la qual és aytal:

Infantissa Constantia, excellentissimi domini Petri, Dei gratia regis Aragonum, primogenita et in regnis, comitatibus atque terris eiusdem, si filii masculi ipsius domini defficiant, succesura, dilectis et fidelibus suis iuratis et probis hominibus civitatis Valentie, salutem et gratiam. Sicut serenissimus princeps et dominus Petrus, Dei gratia rex Aragonum, genitor noster predictus, cum litteris suis ||^9r vobis significat, ipse cupiens de regnis et terris suis sic salubriter et caute providere²⁰ quod, absque anime sue discrimine et conscientie lesione, quis illi successor debeat legitimus declaretur, ut non possent in posterum super hoc periculosa scandala imminere, convocavit magistros et personas valde peritas in teologi(c)a facultate, necnon professores iuris canonici et civilis, et alios in foris, usaticis et consuetudinibus terrarum suarum peritos, a quibus omnibus, sub virtute iuramenti ab eis singulariter prestiti, scire voluit cui secundum Deum et veram iustitiam regnorum et terrarum suarum successio pertineret. Qui, sibi sua dantes consilia, secundum iura divina pariter et humana affirmarunt co(n)stanter quod, ipso domino rege, quod absit, sine liberis masculis decedente, nos, tanquam prior in ordine geniture, debebamus in universo ei succedere et in successione ipsa omnibus antefferri. Quocirca, de fidelitate et legalitate vestra, qua antiquorum progenitorum vestrorum recta successione in vos solida et nativa radicavit antiquitus, firma fiducia et fertili spe concepta, vos ex fidelitate debito, quo in dicto casu nobis estis astricti, instanter requirimus et attente rogamus quatenus in ipso casu, quod absit, ad nos tanquam dominam vestram attendatis et pareatis et, ut fideles vasalli, pro iuribus nostris stetis de nostra intentione, quam indubitato animo legalem et fidelem novimus, ut prefertur, nos vestra responssione veridica informantes. Data Valentie, decimo kalendas aprilis anno Domini .M.ºCCC.º quadragesimo sexto. Vidit G.

Umilment ab reverència a la dita carta dien los jurats, consell e prohòmens de la ciutat de València que, quant a present, ||^9v a la dita carta clarament no poden ne deuen respondre, tro les coses en aquella contengudes, si fer-se deuen, se facen llà on degen e axí com degen. Emperò, tots temps la ciutat farà e estarà per dret de la corona, servan lur fe e lur lealtat a qui degen, segons que tots temps bé ho han acustumat de fer, salvum a la ciutat furs e privilegis, lo dret dels quals protesten que·ls romanga salvu, ara e en l’esdevenidor.»

Et de predictis tam dicta domina infantissa quam iurati et proceres suppradicti voluerunt fieri tot quot voluerint instrumenta eiusdem tenoris et forme per nos, Mateum Adriani, scriptorem eiusdem domini regis, et Petrum de Montessono, notarios infrascriptos.

Fuerunt testes ad predicta inclitus dominus infans Petrus, Rippacurtie et Montanearum de Prades comes, Hugo, Vicensis episcopus et cancellarius predicti domini regis, et nobiles Petrus, dominus Xeriche, et Petrus de Montecateno, amirantus domini regis prefati.

12.

1347, abril 18 i 20. València.

El Consell de València acorda oposar-se a una provisió reial sobre l’ofici de notaris, el qual vulnera, segons els juristes Gener Rabassa i Jaume d’Orrit, consultats sobre la qüestió, els furs i privilegis de la ciutat.

AMV, MC A-6, fols. 149r-150r.

Dimercres .XVIII. dies del mes d’abril de l’an de mil .CCC.XL. set, fon appellat e justat consell en la sala de la Cort, ab crida pública e albarans, axí de cavallés, generosos, com ciutadans, parròquies e officiis e mesters de la ciutat. En lo qual consell foren los pròmens següents:

En Romeu d’Oblites,

En Guerau del Bosch,

En Bernat Comte,

G(uillem) d’Espígol,

En Jacme Ricard,

En Gilabert Çanoguera, jurats.

...............................................................

||^149v ...En lo qual consell fon proposat que lo senyor rey ha feta .I. provisió la qual toca l’offici de notaria, per vigor de la qual provisió s’és feta pública crida. E diu-se que les dites provisió e crida són fetes contra furs e privilegis.

Per tal, lo consell acordà e tenc per bé que les dites coses sien defeses per la ciutat, e a messió d’aquella, si les dites coses són contra furs e privilegis.

Enaprés, divendres .XX. dies del mes d’abril, constituïts denant la presència dels jurats de la ciutat los honrats micer Gener Rabaça e en Jacme d’Orrit, dixeren, aytant com ells podien entendre, que la dita provisió era en lesió de furs e de privilegis de la ciutat.

||^150r Encara fon ordenat...

Sobre açò, que micer Rodrigo Díeç, vicecanceller del senyor rey, e en Berenguer de Codinachs, dixeren als jurats que anassen denant lo senyor rey, per escusar la ciutat de ço que lo senyor rey és mal informat contra la ciutat.

Lo consell tenc per bé que los jurats no vajen al senyor rey, si donchs no·ls tramet misatge, e, en aquell cas, qualque cosa los diria lo senyor rey, que·n fessen relació en lo consell.

13.

1347, abril 26.València.

Pere el Cerimoniós demana al jurisperit Lope de Aïnsa que l’informe de les activitats de l’infant Jaume d’Urgell a Saragossa, de què es parla diversament a València. En idèntic sentit escriu a l’oïdor de la cort Joan Ximenes d’Osca.

ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1126, fol. 169r-v.

Rex Aragonum.

Scire vos volumus quod in partibus istis de facto incliti infantis Iacobi, comitis Urgelli et vicec[o]mitis [A]gerensis, fratris nostri carissimi, qui in civitate Cesarauguste esse dicitur, referuntur multipliciter plurima et diversa, de q[u]i bus a vobis omnino volumus certificationem habere. Quocirca, vobis dicimus et mandamus quatenus de predictis vos, ut clarius poteritis, informare [c]uretis, e[t] de hiis que in veritate scire poteritis scribatis nobis protinus veritatem per vestras litteras, ||^169v nobis mite[ndas per] (?) p[re]sentem portitorem, in hiis solertem, pro u[...] de vobis [...] diligentiam adhi[be]ndo. Data Valentie, sub nostro sigillo secreto, .VI. kalendas m[a]dii anno Domini .M.ºCCC.º[X]L.º sept[imo].

Mateus Adriani, mandato regio facto

per dominum cancellarium.

D[i]lecto consiliario nostro L[u]po d’Aÿ(n)sa, iurisperit[o] Cesar[a]uguste.

Sim[i]lis dilecto iudici et audi[to]ri cu[r]ie nostre Iohanni Eximini d’Osca. D[a]ta ut supra. Idem.

14.

1347, maig 8. València.

El Consell de València acorda assumir la defensa de tots aquells consellers que puguen rebre amenaces del poder reial per defensar furs i privilegis de la ciutat.

La mateixa ciutat exigeix a Pere de Xèrica, governador del regne, i al seu lloctinent, Andreu Guillem Escrivà, que no es titulen en els càrrecs per la infanta Constança, perquè constitueix una violació dels furs i privilegis del país. Contràriament, no seran reconeguts.

AMV, MC A-6, fols. 154r-157r.

Dimarts .VIII. dies del mes de maig de l’an de .M.CCC.XL. set, fon aplegat e justat consell en la sala de la Cort de la ciutat de València, ab crida pública e ab albarans, axí de cavallers, generoses, com de parròquies, officiis e mesters de la ciutat. En lo qual consell foren los pròmens següents:

...............................................................

||^155v En lo qual consell fon proposat per alcunes bones persones que com alcuns, a bé de la cosa pública, per conservació de furs e privilegis, dixessen alcunes paraules en lo consell, e per açò temen ésser acusats ab lo senyor rey, e sien cominats o maltractats. Per tal, lo dit consell ordenà e tenc per bé que si alcun conseller o altre apellat a consell dirà o darà de consell alcunes coses a son bon enteniment en lo dit consell, per defenssió de furs e privilegis, libertats, inmunitats e franquees, e a ben de la cosa pública, salvan la feeltat e la naturalea del senyor rey e de la corona, e per aquelles paraules per ell dites o dades de consell serà cas que aquell serà cominat o soferrà affrontes o dampnatges per lo senyor rey o per altres, encontinent e de feyt la ciutat se prepararà e reebrà en si poderosament e vigorosa, ab maneres degudes, la defenssió de aquell, e guardarà de dan aquell o aquells, faén per aquells misatgeries e pagan-los totes messions e despeses e altres coses, neccessàries a la dita defenssió, que per la dita rahó los covendrà fer o sostenir.

||^156r ...Encara fon proposat en lo dit consell que, jassie que lo senyor rey hagués feta comissió ab carta sua e hagués comanat la governació general del regne de València al noble don Pedro, senyor de Xèrica, que lo dit noble usa de la governació damunt dita per la senyora infanta, axí com a primer engenrrada del dit senyor rey, la qual cosa és contra furs e privilegis.

Per tal, lo dit consell ordenà e tench per bé que lo síndic de la ciutat face al dit noble e als (sic) lochtinent de aquell la protestació infrasegüent, la qual fon ordonada en e per lo consell damunt dit:

||^156v «Constituït denant la presència del noble don Pedro, senyor de Exèrica, governador general del regne de València per lo senyor rey, e de l’honrat n’Andreu Guillem Scrivà, tinent loch d’aquell, en Lop d’Apiera, síndich de la universitat de la dita ciutat de València, e dix e proposà davant aquells que, com a audiència de la dita universitat sie pervengut que vós, don Pedro, scrivits en vostres enantaments, processes e letres les quals fets judicialment o fora juý “governador o lochtinent per la molt alta senyora dona Costança, primogènita del molt alt (e) poderós senyor en P(ere), per la gràcia de Déu, etc., succehidora a aquells, si fills mascles no aurà, en los regnes, comdats e terres del senyor rey”, e vós, dits noble e n’Andreu Guillem, açò fer no puxats ni dejats, com en atal nom no siats per la dita universitat de València ni ab aital títol reebut ni fet sagrament, sinó tant solament en nom e en veu del senyor rey; e axí sia cert que vós, dits noble don Pedro e n’Andreu G(uillem), trenquats furs e privilegis a la dita ciutat e regne atorgats, e per consegüent tots e sengles actes, enantaments e procehiments per vós fets sien nul·les e casses, axí en juhí com fora, com sien fets contra furs e privilegiis e altres raons, les quals stan en fur et dret e les quals protesten que per avant puixen declarar. Per ço requeren a vós, noble don Pedro e n’Andreu G(uillem), que lo dit títol, en tant quant comprehén lo nom e segell de la dita alta inffanta na Gostança, e dejats lexar, com en aquell cessets ésser reebut en governador e ajats fet sagrament. En altra manera, lo dit síndich protesta que no ||^157r consent en vós axí com en governador o lochtinent vostre ni en vostres procehiments, letres o enantaments feits o faedors, e de tota altra nul·litat protesta que per manera leguda la dita ciutat hi puixe proveyr segons que per justícia serà fahedor.»

15.

1347, maig 9. València.

El Consell de València convoca els prelats, nobles, viles i llocs del regne per tal de formar una unió, en defensa dels furs i privilegis valencians.

AMV, MC A-6, fols. 158r-159v.

Ed. A. RUBIO VELA, Epistolari de la València medieval, I, 2a ed., València-Barcelona, Institut Interuniv. de Filologia Valenciana i Pub. de l’Abadia de Montserrat, 2003, p. 72 (la carta de convocatòria).

Dimercres .IX. dies del mes de maig de l’an de .M.CCC.XL. set, fon aplegat e justat consell en la sala de la Cort de la ciutat de València, ab crida pública e ab albaran(s), axí de cavallers, generoses, com de parròquies, officis e mesters de la ciutat. En lo qual consell foren los pròmens següents:

...............................................................

||^159r En lo qual consell fon ordenat e tengut per bé que la protestació registrada en lo present libre en lo dia de dimarts proppassat, e la qual és estada presentada a l’honrat en Bernat Gomir, lochtinent de governador, sie feta al noble don Pedro, senyor de Exèrica, e lochtinents d’aquell, enaxí que a les replicacions que la ciutat farà a les respostes faedores per lo dit noble e loctinents d’aquell sien suplides, enadides, corregides e esmenades alcunes rahons, a bé e profit del dit feyt.

Com lo senyor rey e sos officials e jutges delegats hajen fet e usat contra furs (e) privilegis, bons uses e libertats de la ciuitat (sic), al·legants que lo senyor rey és en possessió de no servar furs e privilegis, bons uses e libertats, e per tolre e dar remey que d’aquí enant los dits greujes e prejudicis no·s facen, per tal fon proposat en lo consell que bo seria que fos feta unió ab sagrament entre la ciutat, prelats, richshòmens, cavallers e generoses e universitats de viles e lochs del regne, majorment com sia legut per privilegis. Per tal, lo consell ordonà e tenc per bé que les dites persones sien convocades, en la forma següent: