Kitabı oku: «Hug de Cardona, III», sayfa 5

Yazı tipi:

E, posada la dita scriptura, ilico lo dit magníﬁch lochtinent de governador [remès] la provisió sobre aquella fahedora al honorable lochtinent de assessor ordinari de la sua cort.

E a poch instant, lo dit magníﬁh lochtinent de governador, de consell del honorable [micer] Gabriel de Santacília, lochtinent de assessor ordinari de la sua cort, a les coses en la dita scriptura requestes, féu [la pro]visió següent:

Lo dit magníﬁch [lochtinent de] governador, sens prejuhí de la juredicció al dit spectable [don Eximén Pérez de Corella ...] sobre les causes del discurs de la dita aygua e metent sots semblant salv[aguarda] e protecció lo dit proposant, sots la qual és posat lo dit en Johan Toda, en lo dit nom, sobre la innovació del dit discurs de aygua, admet la present ferma ab la caució offerta. La qual admesa, proveeix que sia manat al dit en Johan Toda, en lo dit nom, e als principals de aquell que los dits fermants ací de dret no turben en la sua antiga e quieta e usitada possessió en la qual són, axí del exercici de la juredicció de la dita aygua com de reebre e haver la dita aygua per los seus antichs e usitats decorriments, passatges e discursos de les sues ﬁlloles, rolls o partidors e correnties de aygua, no obstant la dita salvaguarda en la qual és posat lo dit en Johan Toda e principals de aquell, ne innoven res, sots pena de cinch mília ﬂorins, ans si res amagadament e per força han innovat, allò sots la dita pena restituexquen a son antich e quiet e acostumat stat dins cinch dies. Per la present, emperò, ferma de dret no entén atribuhir més dret a la una ne a l’altra part que ans li competia, e que de les dites coses sien fetes les letres opportunes.

Deinde vero die intitulata XVª mensis iulii anno a Nativitate Domini MCCCCLVIº, en Francesch Costejà, vehí de la vila de Gandia, voluntàriament e de bon grat se constituhí fermança de star a dret, fer dret e pagar la cosa judgada si·s covendrà ab totes ses clàusules universes en poder del dit magníﬁch lochtinent de governador de e per rahó de les coses en la dita ferma de dret per lo dit en Pau Rossell, en lo dit nom, posada, contengudes e expressades, obligant per la dita rahó en poder del dit magníﬁch lochtinent de governador e del notari e scrivà de la sua cort, axí com a pública e autèntica persona per aquells de qui és o porà ésser interès de present o en sdevenidor stipulant e rehebent, tots sos béns, drets e accions, mobles e inmobles, privilegiats e no privilegiats, haüts e per haver, hon que sien o seran, sotsmetent-se per la dita rahó al for, destret, juhi, examen e juredicció del dit magníﬁch lochtinent de governador e cort sua, e al seu propri for e de son jutge ordinari per special pacte renuncia, renunciant encara a la ley Si convenerit Digesta de juredicció de tots jutges e a tot altre dret, fur, privilegi, ús, constitució e ordinació contra les dites coses venints. Les quals coses foren fetes lo dia e any qui dessús.

Presents foren per testimonis a les dites coses los discrets en Lorenç d’Alòs e en Bernat Alcover, notaris, ciutadans de València.

Quibus sich peractis, instant e requirent lo dit en Pau Rossell, en lo dit nom, e per execució de la provisió dessús feta, fon feta la letra del tenor següent:

En Jachme Romeu, cavaller, conseller de la sacra majestat del molt alt senyor rey, tinentloch del spectable don Eximén Pérez de Corella, comte de Cocentaina, conseller e majordom de la dita sacra majestat e governador del regne de València per absència de aquell, al molt noble e magníﬁch don Hugo de Cardona e al amat lo síndich, actor e procurador de les universitats del Real, Benipexcar, Beniopa, Benicanena e l’Alqueria Nova, e als alamins, jurats vells de les dites universitats, singulars de aquells, salut, honor e dilecció. Una scriptura davant nostra presència és stada posada per en Pau Rossell, axí com a síndich e procurador dels justícia, jurats e de la universitat e singulars de la vila de Gandia, dient en aquella que la requesta e ferma de dret davant lo magníﬁch en Francesch Aguiló, donzell, tinentloch del dit spectable governador per absència nostra, posada per en Johan Toda, notari, assert procurador vostre, dit noble e magníﬁch don Hugo, e síndich, actor e procurador qui·s diu de les damunt nomenades universitats, a set del present mes de juliol, affermant que les terres dels dits lochs tenen e han acostumat tenir ses aygües ordenades e sos partidors de aquelles, per les quals han preses los ﬁls d’aygües sòlits e acostumats per obs de regar e altres amprius acostumats per lo duhiment e discurs de la dita aygua, senyaladamnet per lo mig ﬁl de la aygua del loch de Benipexcar, jatsia general e confusa ne les coses requestes en aquella en quant són, facen o sien vistes fer contra la universitat e singulars persones de la dita vila de Gandia e hereters de les dites aygües que no sien principals del dit en Johan Toda, o en alguna manera empachen e puxen impedir lo ús e ampriu de les dites aygües e decorriment de aquelles pertanyents als vehins e habitadors de la dita vila e singulars de aquella e hereters e heretats de la dita cèquia que no sien de les terres dels dits lochs e principals del dit en Johan Toda, no proceexen ne han loch en fet ne en dret, ne lo dit magníﬁch tinentloch de governador no podia ne hauria pogut reebre ni admetre tal ferma de dret ne fer les provisions que ha fet, per ço com ell s’i hauria [...] e hauria volgut procehir en e de coses pertanyents a son ofﬁci, car a ell e a nós sia cert que lo il·lustre duch e senyor de la dita vila de Gandia té e posseheix aquella ab tots sos [térmens] e [pertinències] e ha en aquella e aquells [tota juredicció civil e] criminal, alta e baxa, mer e mixt imperi, [exercici] e conexença de aquell, e los ofﬁcials [de la] dita vila e del duch e senyor han acostumat cascú en lo que li pertany exercir sa juredicció en la dita vila e tot lo terme de aquella e senyaladament lo cequier e diputats de la cèquia, de la qual en la scriptura del dit en Johan Toda se parla són stats e són en pacíﬁca e quieta possessió de tant de temps ençà que memòria de hòmens no és en contrari de ordenar la dita cèquia, aygües, partidors, trastelladors e ﬁls de la dita cèquia e los regants de aquella; e de conèxer e determenar les qüestions e debats, si alguns ne són entre los hereters e regants o devents regar de les aygües de la dita cèquia; e dels prejuhís, si alguns entre aquells se’n fan; e de tenir o fer tenir en condret e en son degut orde los partidors e ﬁls de la dita cèquia, e si alguns ne són tancats o uberts indebitament en prejuhí d’altri, obrir e tancar aquells per son degut orde e segons antigament són statuhits, dividits, partits e ordenats; e de punir e de castigar los fahents alguna cosa en contrari indebitament, tant com al ofﬁci de cascú dels sobredits se pertany e de tals cequier e vehedors e altres ofﬁcials, si s’à haver recors inmediatament se ha e deu e és acostumat haver al general procurador del dit duch e senyor de la dita vila. E de les dites coses no solament són axí acostumades e usades, segons dit és, mas axí és de fur, justícia, rahó, e senyaladament per quant tots los vassalls habitants en la dita vila e los lochs e alqueries del terme de aquella e en sguart de la suprema senyoria e mer imperi e juredicció del dit il·lustríssim duch e senyor pertanyent en la dita vila e son terme són dits e són vassalls del dit duch e senyor. E, per consegüent, nós ne algun altre ofﬁcial reyal no·s poria ne deu entrametre dels dits vassalls ne del juhi del dit duch e ofﬁcials de aquell ne de coses a llur juredicció pertanyents en los dits vassalls e entre aquells, obstant lo acte de cort fet per la majestat del dit senyor rey en les corts celebrades en Morvedre en l’any MCCCCXX huyt, ne per via de recors ne en altra manera. E per ço encara la dita requesta e ferma de dret del dit en Johan Toda ne provisions o actes d’aquèn seguit no podien ne poden ésser fets, com los singulars de la dita vila e hereters de la dita cèquia extra o ultra los principals del dit en Johan Toda de tres, de V, de X, de XX, de XXX, XXXX, LX e cent anys e de tant de temps ençà que memòria de hòmens no és en contrari ascensivament e descensiva són stats e són en pacíﬁca e quieta possessió o quasi que los ﬁls e partidos de les aygües de la dita cèquia van e discorren per sos partidors e ﬁls uberts, segons antigament foren senyalats, ordenats, uberts e partits, e cascun dels dis hereters han e deuen haver los ﬁls en la dita cèquia uberts segons són obrats e hediﬁcats, sens que no n’i ha haüt ne deu haver algun ﬁl tancat, e senyaladament en lo partidor hon és lo mig ﬁl en e per lo qual se pren l’aygua per al loch o alqueria de Benipexcar són set migs ﬁls, tots los quals són stats e han acostumat star uberts, los sis dels quals discorren a ús e ampriu dels habitadors de la dita vila e dels hereters de la dita cèquia, ço és, de les terres de aquells, sis ﬁls regants e acostumants regar que no són les terres que deuen regar del dit mig ﬁl de Benipexcar, e axí ho han possehit e possehexen pacíﬁcament e quieta e sens contrast e embarch de alguna persona, senyaladament dels principals del dit en Johan Toda o algú de aquells. E com vosaltres, dessús nomenats, per tolre l’aygua dels dits sis migs ﬁls dels vehins de la dita vila del propdit partidor e applicar aquella en més habundància al dit mig ﬁl de Benipexcar, hajau novament volgut e attemptat, jatsia clamdestinament, tancar e cloure ab pedres o en altra manera lo hu dels dits set migs ﬁls, clamdestina e amagadament, e axí se pot clarament veure per los actes per nostre comissari fets del stat de la dita cèquia, com haja trobat lo dit mig ﬁl o partidor tancat de fresch, e quant lo dit comissari ab nostre scrivà hi plegà encara hi eren los obrers qui fahien la dita clausura. E, vehents lo dit comissari, fogiren e s’amagaren, e per fugir prestament, lexaren aquí algunes de les ferramentes, les quals foren vistes per lo dit comissari e scrivà, mostrant que ladonchs fahien la dita clausura. E jatsia a nós, segons se pretén, no pertanga la conexença del present negoci, ans pertanyeria als dits duch e senyor de la dita vila e als ofﬁcials de aquell, segons dit és, davant los quals és o serà fermat de dret sobre la dita possessió segons se pertany, emperò, per quant nós, com a preheminent ofﬁcial de la majestat del dit senyor rey, hi havem posat les mans o havem mès salvaguarda, ço que en semblant és insòlit fet, declinant, emperò, nostre for, examen e juhi e sens prejuhí de la juredicció del dit duch [e senyor e ofﬁcials de] aquell pertanyent e de la ferma de dret davant aquells posada o posadora [e si e en quant e en lo] que a nós e ofﬁci nostre se pertanga tant solament [e no en pus, Pau Rossell, notari, axí com a síndich e procurador dels justícia e jurats e de la dita universitat de la dita vila e singulars] qui dessús e per lo interès dels dits seus principals e sens prejuhí de la dita fori declinatoria sobre [la possessió o possessions o] quasi dessús nomenades, de les coses axí en juredicció e exercici de [aquella] com les aygües dessús [speciﬁcades] consistents ha, ferma de dret, en lo dit nom, e promet fer e star a dret e pagar la cosa jutgada si·s covendrà ab totes ses clàusules universes, offerint donar ydònea caució e fermança, requerint-nos que les dites ferma de dret e fermança li reebéssem e admetéssem. E com cascun fermant de dret deja ésser mantengut e deffès en sa pacíﬁca e quieta possessió o quasi que ha, nos ha request que los principals del dit proposant, ofﬁcials e hereters de la dita cèquia que no sien dels principals del dit en Johan Toda, possehints terres de les dites alqueries mantenguéssem e deffenéssem en la dita llur possessió o quasi, e·ls lexàssem pacíﬁcament usar de aquell no obstant la dita salvaguarda, com semblantment creguen e vullen star sots protecció e salvaguarda de la majestat del dit senyor rey e del dit duch e senyor en lo que li pertany. Com en altra manera, si la dita salvaguarda havia prejudicar, que los dits fermants de dret, principals del dit en Pau Rossell no poguessen usar de la dita llur possessió sobre la qual fermen de dret, seria ver dir que·ls priven de aquella, ço que crehen sia de nostra intenció, requirent encara manàssem a vosaltres, sots certes e grans penes, que los principals del dit en Pau Rossell no perturbàsseu en llur possessió o quasi singula singulis refferendo, e si clam o demanda haveu contra aquells dins dia breu e peremptori la posàsseu davant lo jutge dels principals del dit proposant, segons totes les damunt dites coses molt largament són deduhides en la dita scriptura. E nós, vista la dita scriptura e lo contengut e request en aquella, sens prejuhí de la juredicció al dit il·lustríssim duch e ofﬁcials de aquell pertanyent sobre les causes del decorriment de la dita aygua, e posant sots semblant salvaguarda o protecció lo dit proposant, sots la qual és posat lo dit en Johan Toda, en lo dit nom, sobre la innovació del dit decorriment de les aygües, admesa la dita ferma de dret ab sa caució offerta, la qual admesa e rebuda la dita caució e fermança, provehim e de part de la dita sacra majestat dehim e manam a vosaltres e qualsevol de vosaltres, sots pena de cinch mília ﬂorins d’or de vostres béns exigidors e a la cort del dit senyor applicadors, que los dits fermants ací de dret no turbeu en la sua antiga e quieta e usitada possessió en la qual són, axí en l’exercici de la juredicció de la dita aygua com en rebre e haver la dita aygua per sos antichs e usitats meats, trànsits e discursos de les sues ﬁles, rolls o partidors e correnties de les aygües, no obstant la dita salvaguarda en la qual és stat posat lo dit en Johan Toda, en lo dit nom, e vosaltres ne alguna cosa innoveu, ans si alguna cosa amagadament o per força haveu innovat, sots la matexa pena exigidora e applicadora segons dessús, al seu antich, quiet e acostumat stat ho reduhiscau dins termini de cinch dies contínuament comptadors aprés presentació de les presents a vosaltres fahedora. Per aquesta, emperò, ferma de dret no entenem algun nou dret atribuhir a alguna de les dites parts. Datum Valentie, die XVª iulii anno a Nativitate Domini MCCCCLVIº. Jachme Romeu, tenintloch de governador.

Preterea vero die intitulata XXIª mensis iulii anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo dit magníﬁch lochtinent de governador comparech lo dit en Johan Toda, en lo dit nom, e posà per scrits ço que·s segueix:

Per mostrar a vós, molt magníﬁch mossèn Jachme Romeu, tenintloch de governador del present regne, que la scriptura per la part contrària posada no proceex de justícia ne conté veritat en tant com fa o és vista fer contra aquesta part, ut decet parlant, se satisfà a la dita scriptura en la forma següent:

E, primerament, diu que la fori declinatoria ab adverso al·legada, dient que a vós, molt magníﬁch tinentloch de governador, no pertanyeria la conexença de la dita causa, és rahó exorbitant a tota justícia, car axí per expressa disposició de rahó scrita com per stil de vostra cort és determenat que de causa que·s tracte entre universitats la vostra cort ho deu examinar e decedir. E, d’altra part, la differència de aygües pertany a la cort e examen vostre tan aditament que per la preheminència de vostre ofﬁci que no·s deu admetre ço que·s al·lega de voler declinar lo for per la part contrària.

E cessa ésser ver que de tals differències sia judge ne haja acostumat conèxer lo honorable procurador del dit ducat de Gandia, axí mateix al·legar lo dit [acte] de cort en la present causa, volent dir que no·s pot recòrrer per algun [...], car lo dit egregi don Hugo de Cardona e altres fahent part cont[rària ...] compreses en lo dit acte de cort e axí és [...].

Venint al dit [...] del qual e o de la possessió del discurs de aquell és la present qüestió de ferma de dret, se diu que la part contrària no pot ne deu ésser admesa segons consta per actes autèntichs e públichs, per los quals se lig que la part altra e o lo dit en Francesch Costejà diu e ha [...] conffessat al vostre comissari com aquell havia derrocat lo partidor antich. E axí és vista la part contrària haver perdut tot lo dret que y hagués, axí per fur de la terra com a les [sic] de rahó scrita, quia si quas putas te habere petitiones actionibus expiaris, et cetera, en tant que per aquesta sola rahó deuria ésser deneguada tota audiència a la part contrària. E axí és fundat de justícia.

Deu-se més havant considerar que si la part contrària se contentava del discurs antich de la dita aygua e del partidor antiquat de aquella, no·l hauria enderrocat. E axí, cascun jutge ab sana pensa pot e deu presumir tota la culpa ésser de la part altra. E axí és ver.

Ítem, diu e posa que axí com stà de present lo dit partidor, e signanter lo dit mig ﬁl és stat antigament de hu, tres, cinch, deu, vint, quaranta, cinquanta anys e de tant de temps ençà que memòria de hòmens no és en contrari. E axí és ver e fama.

Ítem, diu e posa que les persones les quals han vist los dits partidor e mig ﬁl e lo discurs de la aygua de aquells en tot lo temps passat han vist que los dits partidor e mig ﬁl són stats e l’aygua ha discorregut per aquells en la forma que foren trobats per los vostre scrivà e comissari. E axí és ver e fama.

Ítem, diu e posa que la part contrària e lo dit Francesch Costejà, per manament e ordinació de la part contrària, innovà e mudà los dits partidor e mig ﬁl [e] discurs tancat de la dita aygua. E axí és ver e fama.

Ítem, diu e posa que lo dit en Francesch Costejà ha dit e confessat que és stat hoyt dir e confessar com ell de manament e ordinació de la part contrària havia innovat los partidors, mig ﬁl antiquats e lo discurs axí mateix per tot lo dit temps antiquat de la dita aygua, dient-ho, noresmenys, axí en presència com en absència de aquesta part. E axí és ver e fama.

Ítem, diu e posa que puys los dits partidors, mig ﬁl e discurs de l’aygua de la dita cèquia extén e per la dita manera sòlita e acostumada e per vós, molt magníﬁch tinentloch de governador, és stada posada salvaguarda en aquells, deuen ésser conservats, axí com huy extén com en tal stat antigament sien stats per rahó de la ferma de dret per aquesta part posada, incemptant lo intredit ut possidens per conservació de la sua possessió, e axí és fundat de justícia. Sobre la qual possessió o quasi diu que ítem ferma de dret ab totes les clàusules desuper aposades en la ferma de dret per aquesta part posada.

Ex quibus et alias se mostra com los dits partidor, mig ﬁl e discurs de la dita aygua deuen extar e ésser conservats en la forma e segons lo stat en lo qual foren trobats quant fonch fet acte de aquells per los dits vostres scrivà e comissari, com aquell sia lo stat en lo qual antigament són e han acostumat star, offerint-vos dar informació de testimonis promptament de les dites coses e sens dilació alguna. E, per consegüent, lo manament qui·s diu per vós fet que los dits partidor, mig ﬁl e discurs de aygua sien restituhits al stat antich és ja inseguit e exequutat, requerint aquesta part ésser conservada en la dita possessió eo ésser innovada cosa alguna, atès presertim per la gran temeritat, ut decet parlant, de la part contrària que per sa pròpria auctoritat ha volgut innovar los dits partidor, mig ﬁl e discurs de aygua anticats, segons los quals són stats trobats per los vostres comissari e scrivà. E per ço, stant e perseverant en la dita ferma de dret, lo dit Johan Toda, nominibus quibus supra, requer iterato literatorie ésser manat ab grans penes als ofﬁcials, cequiers, diputats de la dita cèquia e altres singulars persones de la dita vila no innoven cosa alguna en los dits partidors, mig ﬁl e discurs de la dita aygua [...] segons [anti]gament han acostumat star. E axí u requer ésser provehit, fet e [...] ésser-li ministrat compliment de dret e justícia, la part contrària en les despeses condempnant, implorant in et super predictis benignament vostre noble ofﬁci.

[A les dites coses] requer ésser respost per la part contrària me iure calumpnie et veritatis dicende secundum fori formam.

Insuper requer que testimonis li sien rebuts iniuncto parti alteri, et cetera, alias, et cetera, requerint que letra li sia feta directa a universes e sengles ofﬁcials del present regne per reebre testimonis, iniuncto ut supra.

E, posada la dita scriptura, ilico lo dit magníﬁch lochtinent de governador remès la provisió sobre aquella fahedora al honorable lochtinent de assessor ordinari de la sua cort.

E a poch instant, lo dit magníﬁch lochtinent de governador, de consell del honorable micer Gabriel de Senctacília, lochtinent de assessor ordinari de la sua cort, provehí e manà la dita scriptura ésser intimada a la part altra, atorgant-li còpia e trellat de aquella si l’an volrà, assignant-li a dir, posar e al·legar per què les coses requestes fer no·s degen lo tercer dia, e que sien rebuts al dit proposant testimonis e ésser-li injutgat a la part altra, et cetera, alias, et cetera, per la recepció de les quals sien fetes les letres opportunes. E sobre les altres coses requestes, lo dit magníﬁch lochtinent de governador provehí que sia manat a la part altra que no perturbe aquesta part en la possessió en la qual és de la dita aygua, ne alguna cosa innove pendent lo pleyt sobre les coses de les quals se litigua, sots pena de cinc-cens morabatins e execució de les altres penes, si en aquelles serà atrobat ésser encorreguda la part contrària, e que per les dites coses sien fetes les letres opportunes.

Quibus peractis per execució de les coses provehides fonch ordenada e feta la letra del tenor següent:

Consequenter vero die intitulata XXVIII mensis iulii anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo dit magníﬁch lochtinent de governador comparech lo [dit] en Johan [Toda, en] lo dit nom, e posà per scrit ço que·s segueix:

[...] effecte sien los [manaments o altres] provisions que·s [...] magníﬁch tenintloch de governador e per ço los contrafa hents deuen axí rigorosament castigats e exequutats que no solament [...] punició e càstich als inhobedients e contrafahents, mas encara exemple als altres. E com vós, molt magníﬁch tenintloch de governador, segons consta per actes [...] hajats mès e posat en protecció e salvaguarda los dits partidor e mig ﬁl d’aygua, apossant senyals reyals, manant a la part altra sots grans penes que no tocassen en lo discurs de la dita aygua, ne en lo partidor [ne] mig ﬁl sobredits no fessen alguna novitat en aquells, del stat dels quals fonch fet acte públich en lo temps que foren posats sots les dites protecció e salvaguarda, del qual acte rebut per lo scrivà de vostra cort consta per mèrits de procés. Emperò, no obstant los vostres manaments e penes en aquells apposades, la part contrària ha derrocat e fet derrocar lo dit partidor, encorrent en les dites penes e en gran neclecte de vostra preheminència. Per què e àls, lo dit en Johan Toda, dictis nominibus, diu e requer que ans de totes coses los dits partidor e mig ﬁl d’aygua sien reduhits al stat en lo qual eren en lo temps que foren posats en les dites protecció e salvaguarda, puys del dit stat fonch fet acte públic segons damunt és dit, e que, noresmenys, sien exequutades les dites penes a la part altra, a la qual sia manat ab majors penes que no innoven cosa alguna en los dits partidors e mig ﬁl d’aygua, en forma que aquelles stiguen si e segons staven quant foren meses en protecció e salvaguarda segons dessús és dit, requerint que sens dilació alguna, atès lo perill qui és en la tarditat, hi sia provehit presertim cum lite pendente nichil sit innovandum. Àls, diu que reverenter protesta contra vós e vostre honorable assessor e béns vostres de tots sos drets, requerint de premissió ésser fetes comissió a hun vostre porter de les dites coses more solito, e que axí mateix li’n sia feta carta pública per haver-ne memòria en sdevenidor.

E, posada la dita scriptura, ilico lo dit magníﬁch lochtinent de governador remès la provisió sobre aquella fahedora al honorable micer Jachme Garcia, assumint-se aquell en assessor en lo present feyt per malaltia del honorable micer Gabriel de Senctacília, per ço com lo honorable micer Macià Cardona és advocat de la universitat de Gandia.

E a poch instant, lo dit magníﬁch lochtinent de governador, de consell del honorable micer Jachme Garcia, assessor qui dessús, dissentint a les protestacions de les quals és interès seu e de son assessor concernen, proveex que sia intimada la present scriptura a la part altra, a la qual li’n sia atorgada còpia, e sia feta comissió a hun porter al qual sia manat que accedexca personalment als lochs dessús dits e allí torne al stat en lo qual és stat trobat lo duhiment de l’aygua dessús dita per lo temps en lo qual foren allí apposats senyals reals, e axí totes les coses innovades aprés los dits manaments torne al primer stat. E açò proveex sens prejuhí dels drets competents a les parts, axí en la proprietat com en la possessió, e sia manat als fahents part contrària que sots pena de deu mília ﬂorins no innoven res en lo dit duhiment de l’aygua, sots cominació que totes les penes seran exequutades contra aquells e béns de aquells. E sobre la execució de les penes comeses se reté acord.

Quo facto e per execució de la dita provisió, fon fet e ordenada la provisió del tenor següent: