Kitabı oku: «Hug de Cardona, III», sayfa 6

Yazı tipi:

Vidit Iacobus Garcia.

Successive vero die intitulata tertia mensis augusti anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo dit magníﬁch tinentloch de governador comparech lo dit en Johan Toda, dicto nomine, e posà per scrit ço que·s segueix:

Diu lo dit Johan Toda, previis nominibus, que la part contrària, no obtemperant als vostres justs manaments e per voler subplantar, ut decet parlant, lo nothori dret dels principals seus, ha fetes moltes novitats, encorrent les penes per vós, molt magníﬁch tinentloch de governador, en los dits manaments apposades e volent inmutar e pervertir l’orde dels discurs e duhiment de la dita aygua en lo loch dels dits partidor e mig ﬁl, hoch encara en altres parts de la dita cèquia e en la elecció e forma de elegir cequier en la dita cèquia volguda fer novitat, ço que no·s pot ne deu tol·lerar e per justiﬁcació de la justícia de aquesta part se diu axí.

Ço és que, segons ja desuper és stat deduhit per manament e ordinació vostres, hun comissari e scrivà de vostra cort, a instància del dit Johan Toda, dictis nominibus, accediren e anaren al loch hon són los dits partidor e mig ﬁl e fonch rebut acte públich e autèntich del stat en lo qual foren atrobats, posant enaprés aquells en protecció e salvaguarda reals, e manant a la part altra e a universes e sengles persones que no tocassen, enderrocassen e fessen novitat alguna en los dits partidor e mig ﬁl ne en lo discurs de la aygua que discorria per aquells, sots pena de [cinch-cents] ﬂorins, totes les quals coses se mostren per actes autèntichs e [públichs] rebuts per lo scrivà de vostra cort, per los quals axí mateix se mostra com [en Francesch Costejà], precehints ordinació e manament de la part contrària, era [stat ...] en los dits partidor e mig ﬁl. E axí és ver.

Ítem, diu e posa que, no obstants los dits actes e manament penal, [és stada feyta] novitat per la part altra en lo dit partidor e mig ﬁl, derrocant e obrint una dent del dit partidor qui stava tancat, encorrent les dites penes, com, segons damunt és stat dit, stiguessen en protecció e salvaguarda reals. Per què ha convengut a instància del dit Johan Toda, previis nominibus, fer, reduhir e tornar los dits partidor e mig ﬁl en lo stat que eren quant foren posats sots les dites protecció e salvaguarda, al qual stat per hun comissari vostre és stat reduhit, e axí és ver, manant a la part contrària, sots pena de deu mília ﬂorins, no facen novitat alguna en los dits partidor e mig ﬁl. E axí mostren totes les dites coses per actes de vostra cort.

Ítem, diu e posa que lo dit mig ﬁl ja en temps del molt egregi senyor duch de Gandia lo Vell fonch clos e tancat. E, axí clos [e] tancat, és stat contínuament pus de setanta anys e per tant de temps ençà que memòria de hòmens no és en contrari, vehent-ho e no fent-hi contradicció la part altra. E axí és ver e fama.

Ítem, diu e posa que lo dit mig ﬁl tancat e clos és stat vist per tots los cequiers passats e per los honorables justícia, jurats e altres singulars persones de la dita vila de Gandia e per los moros circumvehins, e jamés hi és stada feta contradicció per los dits justícia e jurats, cequier e altres singulars sobredits. E axí és ver e pública veu e fama.

Ítem, diu e posa que en temps passat e molt antich fonch declarat e provehit que lo dit mig ﬁl d’aygua o la dent per hon passava lo dit mig ﬁl d’aygua fos closa, e axí·s seguí que per provisió del dit molt egregi senyor duch de Gandia fonch closa la dita dent o mig ﬁl d’aygua, e axí és stada contínuament e és de present fama molt freqüentada. E axí és ver.

Ítem, diu e posa que la manera com fon closa la dita dent o mig ﬁl e com són stats vists closos enaprés per tot lo dit temps és que en la dita dent fonch mesa una pedra picada faytisça, e perquè fos obra perpètua damunt fonch mesa una gran pedra, la qual sis o set hòmens no la porien alçar e la hun cap de aquella entrava dins lo marge o caxer de la cèquia. E perquè fos pus perpetual, a l’altre cap de la dita gran pedra fonch mesa altra gran losa, la qual bastava sobre la dita pedra per refermar aquella e ab argamassa fonch fortiﬁcada e ligada la dita obra, la qual contínuament per tot lo dit temps és stada axí vist sens contradicció de la part altra e vehent e sabent-ho aquella. E axí és ver e fama.

Encara diu e posa que en la dita cèquia havia e ha hun almatzem en terme del loch del Real, apellat lo quart almatzem, per lo qual se pren l’aygua per reguar les Jovades ab hun ﬁl qui és en lo dit almatzem apellat lo ﬁl de les Jovades. E axí és ver e fama.

Ítem, diu e posa que en dies passats, per prejudicar a l’aygua del dit ﬁl de les Jovades, fon enderrocat lo dit almatzem, lo qual no és stat tornat tan alt com acostumava star abans que fos enderrocat, per la qual rahó lo dit ﬁl de les Jovades ab la mitat no té aquell compliment d’aygua que havia abans que fos enderrocat lo dit almatzem. E axí és ver e fama.

Ítem, diu e posa que lo dit almatzem fonch enderrocat ha dos o tres anys, e aquell del temps que fon fet ﬁns que fon enderrocat stigué en la forma que stava abans que fos enderrocat e segons a principi era stat ordenat, del qual temps ençà són discorreguts tants anys que memòria de hòmens no és en contrari. E axí és ver e fama.

Ítem, diu e posa que les persones les quals veren discórrer l’aygua per lo dit ﬁl de les Jovades abans que lo dit almatzem fos derrocat [saben ...] aprés del dit enderrocament quanta aygua decorria per lo dit ﬁl de les Jovades [...] conexén e vehén per [ex]periència que del dit enderrocament ençà no restava tanta [aygua en] lo dit ﬁl de les Jovades ab la [mitat] quanta descorria abans que fos fet lo dit enderrocament. E axí és ver e fama.

Axí mateix, diu e posa que en la dita cèquia ha altre almatzem en lo terme de Benicacareix, axí [a part] damunt de la cèquia com a part davall de hu, tres, cinch, deu, vuit, quaranta, cinquanta, setanta e cent anys e de tant de temps ençà que memòria de hòmens no és en contrari, és acostumat regar de les dites dos ﬁles d’aygua prenint tres portes en aquesta forma: que anant aygua avall a man dreta pren una porta e a la part squerra dos portes. E axí és stat observat per lo dit temps, vehent-ho e no fahent-hi contradicció los ofﬁcials, cequier e altres singulars persones de la dita vila de Gandia e altres circumvehins a la dita aygua. E axí és ver e fama.

Ítem, diu e posa que jatsia aquesta part sia stada e sia en la dita possessió anticada de regir lo dit terme de Benicacareig, emperò la part contrària molesta, inquieta e perturba a aquesta part en la dita sua pacíﬁca e anticada possessió, ço que no·s deu tol·lerar de justícia. E axí és ver.

Ítem, diu e posa que en la dita cèquia són entre los altres almatzems huns almatzems, situats lo hu davant l’Alqueria Nova e altres almatzems en altres lochs, dels quals almatzems o ﬁls de aquells són stades trencades algunes dents, ço que redunda en gran dan e prejuhí evident lo discurs de les aygües ab les quals regua e acostuma regar aquesta part, la qual requer que les dites dents sien adobades e restituhides e tornades a son degut e anticat stat, segons mostra la evidència dels dits almazems.

A les quals coses requer ésser respost per la part contrària me instrumento, calumpnie et veritate dicende secundum fori formam.

Insuper requer que testimonis li sien rebuts iniuncto parti alteri, et cetera, alias, et cetera, e que scrivà de vostra cort vaja e accedexca a la dita vila de Gandia e altres lochs circumvehins de aquella per rebre testimonis, fent-li’n comissió more solito iniuncto, et cetera, alias, et cetera.

E com tanta inobediència causada e atrobada en aquelles persones les quals contravenints als vostres manaments e encorrents les dites penes no deja procehir sens condigna punició, requer que axí mateix per lo dit scrivà sia rebuda informació per lo dit scrivà saber qui ha enderrocat e innovat en lo dit partidor e mig ﬁl segons lo stat en lo qual foren dexats quant posàs aquells en protecció e salvaguarda reals, per ço que, trobada la veritat, sien punits e castigats e exequutats en les dites penes aquells qui seran culpables e hauran cabut en lo dit enderrocar, per ço que vostra prehemnència no sia contempta, com axí per justícia sia fahedor.

E, posada la dita scriptura, ilico lo dit magníﬁch tinentloch de governador remès la provisió sobre aquella fahedora al honorable micer Jachme Garcia, assessor qui dessús.

Et in continenti, lo dit magníﬁch tinentloch de governador, ab e de consell del honorable micer Jachme Garcia, assessor qui dessús, proveex que sia intimat a la part altra, a la qual li sia atorgada còpia e sia-li assignat al tercer dia a dir e al·legar, e sien rebuts testimonis e sia iniungit a la part altra, et cetera, alias, et cetera, e sien fetes letres opportunes e sia manat al receptor dels testimonis que reba informació de testimonis sobre les coses darrerament requestes en lo capítol ﬁnal e sia iniungit a la part altra, et cetera, alias, et cetera.

Posthech vero die intitulata VIIª mensis augusti anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, Johan Vinyals, porter, féu relació que en lo dia de huy havia intimada la dessús dita provisió al dit en Pau Rossell, nomine quo supra, e que sia present per veure jurar testimonis en lo loch e lochs on se produhiran, lo qual li havia respost que no y consentia e que·n volia recórrer.

Consequenter vero die intitulata VIIIIª mensis augusti anno a Nativitate Domini MºCCCCº LVIº, davant lo dit magníﬁch lochtinent de governador comparech lo dit en Pau Rossell, en lo dit nom, e posà per scrits ço que·s segueix:

Vós, magníﬁch lochtinent de governador, e vostre honorable assessor, ab vostra reverència parlant, havets molt agreujat e ab vostres provisions fets gran dan e interessers e prejuhíys al il·lustríssim duch e senyor de la vila de Gandia e als vassalls de aquell, habitants en la dita vila e son terme, e a la juredicció al dit senyor duch e a sos ofﬁcials pertanyent, per ço, entre les altres coses, com vós havets volgut e volets entrametre de les qüestions que són entre los hereters e regants de les cèquies de la dita vila e son terme que són singulars persones, vassalls del dit senyor duch e habitants dins sa vila e son terme, en la qual e [en los quals ha] tota juredicció civil e criminal, alta e baxa, mer e mixt imperi, exercici, conxeneça de [aquelles]. E açò havets fet sots color que us és donada de ferma de dret feta [per] lo síndich de les universitats dels lochs del egregi don Hugo de Cardona situats dins terme e juredicció del dit senyor duch [e los] ofﬁcials de la dita vila [...] universitats, mas dels singulars habitadors dels dits lochs regants [o devents] regar [e] hereters de les dites cèquies ab los singulars e habitadors de la dita vila, regants o devent regar de les dites cèquies e de tals qüestions notòriament és [jutge] e conexedor lo senyor de la dita vila e sos ofﬁcials. E vós, ab vostra reverència parlant, no us [ne podíets] ne us ne devíets entrametre ne fer tan gran prejuhí e lesió a la juredicció del dit senyor duch e ofﬁcials de la dita vila.

E, entramentent-vos de les dites coses, encara havets més agreujat lo dit senyor duch e sos vassalls, per ço com havets fet en lo dit fet sens convocació ne sabuderia de la part provisió exorbitant e no acostumada, e tal per la qual indirectament havets privat e volgut privar los hereters de la dita cèquia e lo dit senyor duch de la llur possessió sens coneguda de dret, car sens convocació e presència de la part havets tramès hun porter e hun scrivà, los quals a sola asserció del dit egregi don Hugo e sos vassalls, molt cuytadament perquè sentiment no se’n hagués, hora descuydada, han fet inventari del stat de les cèquies de la dita vila e son terme, en lo qual inventari s’és servada tal cautela que en la hora que los dits porter e scrivà eren ja en lo dit terme, amagadament los vassalls del dit don Hugo tancaren hun roll o ﬁl de una de les dites cèquies ab pedra e morter. E los qui fahien lo dit acte, quant veheren lo porter e scrivà, se amagaren, e tant foren cuytats que aquí lexaren la ferramenta, e los dits porter e scrivà trobaren la obra molt fresca, feta en aquella hora, de què s’és seguit que lo dit porter per manament vostre meté salvaguarda en lo dit ﬁl novament tancat, manant que dengú no·l obrís. E ara la part del dit don Hugo e vassalls seus pretenen ésser trobada la dita cèquia en aquell stat, ço és, tancat lo dit ﬁl, e, per consegüent, que deu ésser mantengut en aquella possessió, en manera que, mentres se altercarà de la possessió e de la salvaguarda, los hereters de la dita vila sien privats del dit ﬁl de la aygua e de aquella se proﬁte lo dit don Hugo e sos vassalls. E veja vostra reverència com és comportable en tal temps de tanta necessitat de aygües que, mentres dure la qüestió, los vassalls del dit senyor duch e llurs splets perexquen per deffalliment d’aygües en molt gran dan de ells, lo qual dan és irreparable per trespassament de temps.

E jatsia lo síndich de la dita vila per qualsevol interès de la universitat e singulars e dels ofﬁcials de aquella haja davant vós fermat de dret en lo que us pertanga e us haja request la dita causa remetéssets als ofﬁcials de la dita vila e puxs havia fermat de dret, axí sobre la juredicció com sobre les altres coses, volents usar los ofﬁcials e singulars de la dita vila de llur possessió de tenir lo dit ﬁl ubert, vós, magníﬁch lochtinent de governador, en prejuhí de la dita ferma de dret e de la dita juredicció, altra vegada havets tramès lo dit porter, lo qual, excedint lo que li era comès e dient que u fa de manament vostre, ha tancat lo dit ﬁl o partidor ab rajola e morter, ço que nunqua fon, e, lo que pijor és, ho ha fet tancar hun vassall del dit don Hugo del qual és gran interès, com sia lo primer regant de la dita cèquia e qui ha la major e primera utilitat de ésser tancat lo dit ﬁl. E ha manat lo dit porter als ofﬁcials de la dita vila que no obren lo dit ﬁl sots gran pena, lo que és contra la provisió de la dita ferma de dret e tancament privar los dits hereters singulars de la dita vila de possessió sens coneguda.

Encara vós, dit magníﬁch lochtinent de governador, agreujant més la part de la dita vila e ofﬁcials de aquella, havets provehit a la part altra que li sien rebuts testimonis de e sobre les coses no pertanyents a vostra juredicció, ans a la juredicció del dit duch o senyor de la dita vila e ofﬁcials de aquella.

Per què lo dit Pau Rossell, dicto nomine, sentint-se molt agreujat de les dites vostres provisions, axí de haver fet lo dit inventari com de haver fet tancar lo dit [ﬁl], com de provehir que testimonis sien rehebuts e dels manaments que fets havets, de aquelles e aquells demana correcció e requer que sien corregits e corregides per aquell a qui pertanga, e que per vós, axí com a nul·lament fets e provehits de fet com de dret, no proceexquen, ut supra parlant, contrario imperio sien revocats. E si lo contrari fets o fer dilatats, ut supra parlant, protesta que, aquelles no obstants, los singulars e ofﬁcials de la dita vila puxen impune usar de lur possessió e obrir lo dit ﬁl novament tancat. Axí mateix protesta, ab vostra reverència e vènia parlant, contra vós e béns vostres de tots los dans, damnatges e interesses e despeses que per la dita rahó e per les dites vostres provisions e procehiments ha convengut fer, haver e sostenir a la dita vila, universitat e singulars e ofﬁcials de aquella, e [...] de què és interès [...] del greuge manifest e pre[...] de juredicció, de les quals coses vos puxa convenir davant lo senyor [rey o son lochtinent general e aquelles] deduhir en greuge e en querela davant aquells o en corts generals [...] béns vostres. Encara dels dits vostres procehiments, provisions e manaments si [aquell] e aquells a fer no [revocats ...] recors al molt alt senyor rey e a son general lochtinent, requirent-vos que, pendent lo dit recors, res no innovets ne proceexcàs sinó revocar vostres manaments e provisions. Et in secus agendis, no consent ans hi dissent, e contradiu e protesta de actes nul·les e que en fadiga vostra, ut supra parlant, e per la gran necessitat e sequedat de les aygües e perquè los splets se van a perdre, usant de llur possessió e deffenent aquella, sobre la qual és fermat de dret, puxen obrir e desfer la obra novament feta, pendent lo plet e en prejuhí de la dita possessió e de la qual los voleu privar sens coneguda, requerint de premissis carta pública.

E, posada la dita scriptura, ilico lo dit magníﬁch lochtinent de governador remès la provisió sobre aquella fahedora al dit honorable micer Jachme Garcia, assessor qui dessús.

E a poch instant, lo dit magníﬁch tinentloch de governador, de consell del dit honorable micer Jachme Garcia, assessor dessús dit, dissentint a les protestacions en quant sien vistes fer contra ell e béns seus, com no haja entès delliberadament en alguna manera haver agreujat la part del dit il·lustríssim duch, provehí que la dita scriptura sia intimada a la part altra, atorgant-li còpia de aquella si la’n volrà, e que sia manat a les parts que divendres de matí a les set hores ans de mig jorn sien en la casa del assessor ab sos advocats per ço que sia provehit sobre les coses requestes, e que en lo entretant sia sobresehit en la recepció de testimonis.

Deinde vero die intitulata VIIIIª mensis augusti anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo dit magníﬁch tenintloch de governador comparegueren lo dit en Pau Rossell, en lo dit nom, de una part, e lo dit en Johan Toda, quo supranomine, de part altra.

Et ibidem, presents les dites parts, lo dit magníﬁch tinentloch de governador hac per lest e repetit ço que desssús hinch inde és stat en absència de part posat.

De les quals coses cascuna de les dites parts demana còpia e trellat, ço és, l’altra de aquelles de ço que per l’altra és stat posat, lo qual per lo dit magníﬁch tenintloch de governador los fon atorgat e manat donar, e dia per aquell a les dites parts assignat a comparer davant ell e cort sua e al dit en Johan Toda, el dit nom, a dir, posar e al·legar per què les coses en la scriptura per lo dit en Pau Rossell, iamdicto nomine proxime, posada requestes fer no·s degen al tercer dia.

Ulterius vero die intitulata XVª mensis augusti anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, Berenguer Arnau, porter, féu relació que dissapte propassat havia intimat, de part del magníﬁch lochtinent de governador instant lo dit en Johan Toda, en lo dit nom, a·n Pau Rossell, procurador de la part altra, que per a huy a set hores de matí hagués sos advocats davant lo dit micer Jachme Garcia.

Dicta eadem die intitulata XVª mensis augusti anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo dit honorable micer Jachme Garcia comparech lo dit en Johan Toda, en lo dit nom, e, sonades les huyt hores de matí, acusà la contumàcia al dit en Pau Rossell, en lo dit nom, lo qual dix no havia curat comparer a la assignació a ell feta de haver llurs advocats en col·lació davant lo assessor a la present jornada e hora.

E lo dit honorable micer Jachme Garcia, assessor qui dessús, dix que rebia la dita accusació de contumàcia tant com de fur e rahó era reebedora e no en pus.

Consequenter vero die intitulata XVIIª mensis augusti anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, Anthoni Lorenç, porter, féu relació que per provisió del dit micer Aguilar havia intimat a·n Pau Rossell que per a huy a set hores de matí [compareguen] sos advocats en col·lació, ab cominació que serà hoyda la part que y serà.

Et dicta eadem die intitulata XVIIª mensis augusti anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo dit honorable micer Jachme Garcia, assessor qui dessús, comparegueren los dits en Johan Toda, notari, en lo dit nom, de una part, e lo dit en Pau Rossell, de la part altra, e, presents les dites parts, porrogà la assignació de advocats per a demà a les set hores de maytí.

Denique vero die intitulata XVIIIª [mensis augusti anno] a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo dit honorable micer Jachme Garcia, assessor [qui dessús], a les huyt [hores] de maytí comparegueren los dits en Johan Toda, notari, en lo [dit nom], de una part, e lo dit en Pau Rossell, quo supranomine, de la part [altra e, presents les dites] parts, lo dit honorable assessor porrogà la assignació de advocats en [col·lació] per a [les] quatre hores aprés migjorn del present dia, ab cominació que hoyrà la part que y serà, la absència del absent no obstant.

Et dicta eadem die intitulata XVIIIª mensis augusti anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo dit[17] honorable micer Jachme Garcia, doctor en leys, assessor en la present causa, a les quatre hores aprés migjorn comparegueren los dits en Johan Toda, notari, en lo dit nom, de una part, e lo honorable micer Macià Cardona, doctor en leys, advocat de Gandia e de la universitat de aquella, de la part altra.

E, presents les dites parts, lo dit honorable micer Jachme Garcia, assessor qui dessús, porrogà la assignació de haver advocats en col·lació, la qual tenien per a la present jornada e hora, per a dissapte primervinent de matí a les set hores.

Demum vero die intitulata XXª mensis augusti anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, en Pere Agostí, porter, féu [relació] que més ha de quinze dies que ell, dit relant, era anat al loch de Benipexcar e havia tapat e [mudat] en lo primer stat l’aygua e partidor del mig ﬁl d’aygua contengut en la comissió dada sots [kalendari] de XXVIII de juliol any present MCCCCLVI. E més dix e féu relació que, aprés fet e tapat lo dit mig ﬁl d’aygua, ell, relant, havia presentada la dita comissió al dit mossèn Guillem de Vich, cavaller, procurador [general] del ducat de Gandia, e als jurats [e] justícia de la dita vila de Gandia, lo qual dit mossèn Guillem [de Vich] dix que li havia donada la resposta en scrits e és del tenor següent:

Lo magníﬁch mossèn Guillem de Vich, procurador general del ducat de Gandia, respon a la intimació [o manament] del magníﬁch lochtinent de governador fets per lo dit en Pere Agostí, porter e comissari de aquell, [sobre lo] feyt de les aygües, que no consent en los dits manaments e intimacions com la dita causa e con[...] de aquella se pertanga al il·lustríssim duch e senyor de Gandia. E ell, dit mossèn Guillem, [com a procurador] del dit ducat, lo qual il·lustríssim duch e senyor ha en la dita vila e son terme tota juredicció [civil] e criminal, alta e baxa, mer e mixt imperi, exercici e conexença de aquells, e la dita causa [...] de les aygües e terres consistents dins lo terme de la dita vila e son terme dels [...] en altra manera, lo dit magníﬁch lochtinent de governador, ab sa reverència parlant, no deu [...] tants furs e privilegis e actes de cort del present regne. E per ço, protesta lo dit general procurador [...] manaments e intimacions no sia feyt algun prejuhí al dit il·lustríssim duch e senyor [...] ofﬁci del dit procurador, ans puxa usar de sa juredicció e de tot ço que li pertanga sens [encorriment de] penes algunes.

E més dix que los dits jurats, cequier e diputats de les cèquies de la dita vila [...] resposta en scrits del tenor següent:

Lo jurats, cequier e deputats de les cèquies de la vila de Gandia [responen a Pere] Agostí, porter e comissari del magníﬁch lochtinent de governador, a la intimació e [manament ...] fets que no consenten en les coses provehides e manades per lo dit magníﬁch [lochtinent de governador] com, ab reverència parlant, no pertanguen a ell ne a son ofﬁci, ans als actes [pertanyen al] il·lustríssim duch e senyor de la dita vila e a son general procurador e ofﬁcials e [...] e provehir tals actes seria e és privar de possessió a la dita vila e ofﬁcials de aquella [...], e, per consegüent, contra furs e privilegis, ut supra parlant, segons larch és [contengut ...] fet, majorment que lo dit porter e comissari ha excedit la sua comissió [...] coses en lo stat que les havia trobat e com la sua primera relació [... ama]gadament tancat en aquella hora que aquell hi fon solament ab [...] de argamassa de fresc posada que·n podia passar aygua e [...] ab què se era fet ara segons diu lo dit porter ha tancat [...] és la qüestió ab rajola e argamassa a tot obs e fahent [...] fer a hun obrer moro, vassall del dit don Hugo, del qual [...] dita qüestió com la sua terra sia pus propinqua del rech lo qual [...] segons dit és, ans puix han fermat de dret sobre la llur [...] de aquella e deffendre-la segons mils los pertanga per [justícia ...] que·ls pertanga sens encorriments de penes algunes de [...] contra furs e privilegis.

[Insuper vero die intitulata] XXVIII mensis [augusti anno a Nativitate Domini MºCCCCºLVIº, davant lo magníﬁch] lochti nent de governador comparech lo dit [...] segueix:

En la present causa de ferma de dret se [...] de vostra cort com per saber lo stat [...] tenia aquesta part en la dita [...] corria un ﬁl a la casa de [...] axí·s mostra per los actes del present procés, per los quals més havant consta com tot lo discurs de la dita aygua, ﬁls e partidors fonch mès en protecció e salvaguarda reals, manant al cequier de la dita cèquia e als ofﬁcials de la dita vila de Gandia, sots pena de cinch-cents morabatins, que no [...] lo discurs de la dita aygua ne perturbassen a aquesta part en la dita sua pretesa possessió. E per quant lo mig ﬁl sobredit del dit loch de Benipexcar era stat intimat, enderrocant certes pedres e argamassa de obra feta molt antigament, fonch provehit a instància de aquesta part que la dita obra fos restituhida. E axí és stat fet per provisió vostra posant en la dita obra [...] mig ﬁl senyal real per derrocar e mostrar la salvaguarda real e ladonchs, axí mateix, [...] manat als dits cequier e altres ofﬁcials de la dita vila de Gandia que, sots pena de deu mília ﬂorins, no tocassen en lo dit mig ﬁl ne en la dita obra. Emperò, la part contrària, en gran neclecte e menyspreu de vostra preheminència, ha foradat la dita obra, no obstants los dits manaments penals, protecció e salvaguarda reals e de altra part, jatsia que en totes les coses sobre[dites] e altres contegudes en lo present procés de ferma de dret vós, molt magníﬁch tenintloch de governador, hajats [mès] les mans e, pendente iudicio, hoch encara per vostra preheminència hajats conèxer de aquells, e lo [dit] cequier ne altres ofﬁcials de la dita vila no puxen contravenir intus de les dites penes en lo [...] de la dita aygua, segons lo stat que fonch trobat quant fonch fermat de dret per aquesta part [...] contínuament los principals del dit en Johan Toda la dita llur possessió segons lo discurs de la [dita ayg]ua quant aquella fonch mesa en protecció e salvaguarda real per vós, molt magníﬁch tenintloch de governador, s’és inseguit que lo dit cequier volia penyorar hun mul de hun vassall [habitador] del Real, e per aquesta part li fon al·legat com havia plet pendent entre les dites [parts] que, continuant aquesta part la sua possessió segons la qual era stat atrobat lo discurs [de la dita] aygua quant fonch posada sots la protecció e salvaguarda reals, no podia penyorar [...] contra lo cequier de les dites penes e de tots dans, messions, despeses e altres [...] axí·s mostra ab acte autèntich e públich, del qual vos fa fe si et inquam. Emperò, lo [dit cequier], en gran menyspreu dels vostres manaments, ha penyorat hun mul e aquell [ha fet vendre], ço que fer no podia com fos inhibit, segueix-se que per vós deuen ésser exequutades les [penes ...] al dit cequier, fahent restituhir lo dit mul a aquesta part. Per què e àls, lo dit [Johan Toda], previis nominibus, requer que per vós, molt magníﬁch tinentloch de governador, sia [feta comissió] a hun porter de vostra cort lo qual vaja al loch per hon discorre l’aygua de la dita [cèquia e] restituesca e faça tornar lo dit mig ﬁl de Benipexcar en l’estat e forma que [...] fon mès sots les dites salvaguarda [e] protecció reals, e que axí mateix tots los partidors [de la dita] cèquia segons foren trobats per lo vostre comissari axí mateix pose e meta en potecció [e salvaguarda] reals, e que compel·lexca al dit cequier per remedis pretoris restituhir lo dit [mul a la dita] part, e que, noresmenys, exequute les dites penes al dit cequier en les [...] per ço que en sdevenidor serve millor los vostres manaments e [...] sia les dites penes, com axí per justícia fer se deja.

[...] si et inquam dels dits actes.

[...], encontinent, lo dit magníﬁch tinentloch de governador remès la provisió sobre [aquella fahedora al dit] micer Jachme Garcia.

[...magní]ﬁch tinentloch de governador, ab consell del honorable micer Jachme Garcia [...] mana que sia feta comissió a hun porter lo qual vaja personalment [...] e torne lo dit mig ﬁl del loch de Benipexcar en aquell stat [...] vegada posada salvaguarda real, no fahent pus fort o major [...] trobada en manera que no sia pendent lo plet res inno[...] restituexqua lo mul al requirent. Emperò, si rahons ha [...] restituhir, aquelles pose dins cinch dies e peremptoris [...] de la juredicció que·s diu pertànyer al il·lustríssim senyor duch [...] dites parts e cascuna de aquelles en la [...] les altres coses proveex sia intimat [...] cinch dies digua e al·legue per què les coses [...] per justícia e sien fetes les letres requestes.

[...] la comissió del tenor següent:

[En Jachme Romeu, cavaller, conseller de la sacra majestat] del molt alt senyor rey e tinentloch del molt spectable comte de Cocentayna, conseller e majordom de la dita sacra majestat e governador del regne de València per absència de aquell, al amat porter de nostra cort [en blanc], salut e dilecció. Com sia davant nós comparegut en Johan Toda, notari, axí com a procurador del magníﬁch don Hugo, dient en scrits que com se mostre per acte autèntich e públich fet per lo scrivà de nostra cort que de la aygua sobre la qual és stat fermat de dret discorria hun ﬁl a la casa del qui·s diu senyor del loch del Real per servitut de la dita casa, e que per semblant per actes de procés se mostra com tot lo discurs de la dita aygua, ﬁl e partidors fonch mès en protecció e salvaguarda reals, e manat al cequier de la dita cèquia e als ofﬁcials de la vila de Gandia que, sots pena de cinch-cents morabatins, no innovassen lo discurs de la dita aygua ni perturbassen a la part del dit magníﬁch don Hugo en la sua pretesa possessió. E per ço com lo dit mig ﬁl d’aygua del loch de Benipexcar [és] stat inmutat e·nderrocat en certes pedres e argamassa de obra feta molt antigament, fonch provehit a instància de la part del dit magníﬁch don Hugo que la dita obra fos restituhida e que axí fon fet per nostra provisió, posant en la dita obra e mig ﬁl senyal real per denotar [e] mostrar la salvaguarda real, e que, noresmenys, fonch manat als dits cequiers e altres de la dita vila que, sots pena de deu mília ﬂorins, no tocassen lo dit mig ﬁl ne en la dita obra [...] que, açò no obstant, en gran neclecte e menyspreu de vostra preheminència la part altra hauria foradat la dita obra, no obstant los dits manaments e salvaguarda reals. [E, no] resmenys, que jatsia nós en virtut de la ferma de dret davant nós posada per part [del dit] en Johan Toda, en lo dit nom, nós hajam mès les mans en les coses dessús dites e que [...] la [...] hoc encara per vostra preheminència hajam a conèxer de aquelles, e lo dit [cequier] ne altres ofﬁcials de la dita vila no puxen entrevenir sens incorriment de les dites [penes] en lo discurs de la dita aygua, segons lo stat que fonch trobat quant fonch stat [fermat de] dret per part del magníﬁch don Hugo. E que, continuant lo principal del dit en [Johan Toda] en la possessió sens lo discurs de la dita aygua quant aquella fonch mesa en [protecció e] salvaguarda real per vós, se seria seguit que lo dit cequier haguera volgut [penyorar un] mul del loch del Real, [e] per part dels principals del dit en Johan Toda li fos al·legat [...] plet pendent entre les dites parts e que contínuament la sua possessió [...] era atrobat lo discurs de la dita aygua e quant fonch posada sots la protecció [e salvaguar]da reals no podia penyorar, protestant contra lo cequier de les dites penes e [...] interessers, messions e que de açò constaria ab acte públich, e que lo dit [...] nostres manaments e en gran menyspreu de aquells havia penyorat hun mul [...] fet vendre, ço que fer no poria com fos inhibit, e, per consegüent, per vós deurien les [dites penes] ésser exequutades al dit cequier, fahent-li restituhir lo dit mul, requirent [que per] nós sia feta comissió a hun porter qui anàs al loch per hon discorre l’aygua [de la dita] cèquia e que restituhís e fes restituhir e tornar lo dit mig ﬁl d’aygua [de Benipex]car en l’estat e forma que stava quant fonch mès sobres les dites [salvaguarda e] protecció reals e encara tots los partidors de la dita cèquia, segons que per lo [dit porter] foren atrobats, e que compel·lís e manàs al dit cequier ab deguts [remeys ...] e restituhir lo dit mul als principals del dit en Toda, e exequutàs [les dites] penes al dit cequier a les quals és encorregut perquè en lo sdevenidor manaments mils fossen sguardats, segons que totes les dites coses [són] pus largament contengudes. Per tal, provehint sobre les dites coses, de [part de la sacra] majestat vos dehim e manam que, la present vista, encontinent personalment [...] partidor e en loch nostre e per nós torneu lo mig ﬁl de loch de [Benipexcar al] stat que era hi fonch la primera vegada posada [...] pus fort e major obra de la que lavons hi [fon ...] lo plet res no sia innovat, e manets al dit [...] al requirent. Emperò, si rahons algunes [...] que aquelles pose dins cinch dies [e primervinents ...] fer sens prejuhí del punt [...] Gandia e sens prejuhí de [qualsevol ...] pertanyents en proprietat o en possessió e [...] al dit cequier axí com nós ab [...] e al·legue per què les coses [...]. E açò no mudets. Datum Valentie, [...].