Kitabı oku: «Els registres notarials de Miquel Llagària», sayfa 5
Testes, Franciscus Porta, corderius, et Ioannes Fenollar, scutifer, Xative habitatores.
20.
Die quinta mensis septembris anno a Nativitate Domini M° D° XXXX primo.
Ego, Petrus Lagària, agricola, loci de la Torre nuncupata dels Frares, in termino civitatis Xative siti, habitator in dicta civitate, ad presens residens, gratis, et cetera, vendo, concedo et trado, seu quasi trado vobis, honorabili Ludovico Lagària, agricole, fratri meo, eiusdem loci habitatori, presenti, acceptanti, et vestris quandam hereditatem meam partim cum oliveres et garrofers et partim terra campa, videlicet, duodecim fanecatas, terre rigui et residuum quod posunt esse viginti unum diurnale sive jornals, arandi sive de laurar, parum plus vel minus, sitam et positam in orta dicti loci de la Torre, tentamque sub dominio directo conventus et monasterii Beati Michaellis presentis civitatis, ad censum centum solidorum monete regalium Valencie, solvendorum in festo Nativitatis Domini Nostri Iesuchristi et sancti Ioannis mensis iunni mediatim, cum laudimio et fathica, totoque alio pleno iure emphiteotico secundum Forum Valencie. Prout confrontatur cum terra vestiri, dicti Ludovici Lagària, cum terra Petri Tauhenga, cum terra Michaellis Esteve, cum terra honorabili [en blanc] Valera vidue, cum terra Martini Polop et cum semita per quam tenditur a la Foya, cum terra de Paxer loci de Ayocor, cum terra Petri Climent, cum terra Michaellis Candel, cum terra dicti Martini Polop et cum terra Michaellis Steve. In quaquidem posessione intelligitur et comprehendi volo quoddam troceum terre olivaris situm et positum in partita del Milà, confrontatum cum itinere de Enguera, cum terra Hieronimi Tallada, cum terra vestri, dicti Ludovici Lagària, et cum terra de termino alqueree nuncupate de Cerdà, tentam dictam et eamdem hereditatem ad censum decem et novem solidorum dicte monete censualium solvendorum heredibus magnifici Iosephi Cerdà, quondam, cuius anno quolibet in mense augusti qui instrumento gracie de redimendo mediante quitari possunt precio decem librarum. Hanc autem vendicionem dicte hereditatis sive terrarum predictarum, cum ingressibus et egressibus, et cetera, et aliis iuribus, et cetera, vobis et vestris facio precio, videlicet, centum quindecim librarum monete regalium Valencie quas omnes a vobis confiteor6 habuisse et recepisse, et cetera. Quare renunciando, et cetera, et beneficio, et cetera. Et ex causa huiusmodi vendicionis do, cedo, et cetera. Omnia iura, et cetera. Quibus iuribus, et cetera. Constituentes, et cetera. Confitens, et cetera. Sich quod ex nunch, et cetera. Ad dandum, et cetera, exceptis, et cetera, nisi, et cetera. Promitens, et cetera. Salvis, et cetera. Et teneor de evictione, et cetera. Itaque si forte, et cetera. Pro quibus, et cetera, missionibus, et cetera. Vobis et vestris obligo omnia et singula bona et iura mea. Actum Xative, et cetera.
Testes, honorabiles Gaspar Navarro et Iacobus Cardona, corderii, civitatis Xative habitatores.
Sig-[senyal]-num mei, fratris Phelippi Candel, comendatoris sive preceptoris conventus et monasterii Beati Michaellis ordinis beate Marie de Mercé civitatis Xative et, eo nomine, dominus directus hereditatis et terrarum predictarum, qui receptis a dicto Ludovico Lagària, emptore predicto, octo libras monete regalium Valencie pro laudimio eidem pertinenti racione dicte vendicionis. Facta gracia de residuo predictam vendicionem et omnia et singula in eadem contenta a prima ipsius linea usque ad ultimam inclusive laudo, approbo, ratifico et confirmo salvis tamem iuribus laudimii et fathice censuque predicto suo in termino per solvendo dicto conventui et monasterio pertinentibus, remanentibus que fuerunt acta Xative die quinto septembris anno a Nativitate Domini M° DXXXXI°.
Presentibus pro testibus Francisco Navarro, agricola, et Ioanes Vesiano, assaunatore, Xative habitatoribus.
Dictis die et anno.
Fiat apoca de dictis centum quindecim libris, precii dicte vendicionis, hoc modo, quod dictis emptor de voluntate dicti venditoris se retinuit et retui et paccesse tres libras, decem et septem solidos octo denarios de quatuor pensionibus debitis de dicto censuali dicti Iosephi Cerdà, et dictus venditor habuit et recepit a dicto emptore undecim libras, tres solidos et quatuor denarios. Et ex residuis centum libris ad complementum dicti totius precii idem emptor teneatur facere et firmare carricamentum censualis ad racionem decem octo denariorum pro libra. Et quia, et cetera. Renunciavit, et cetera. Actum ut suppra, et cetera.
Testes qui suppra, in vendicione.
Die et anno predictis.
Ego, Ludovicus Lagària, agricola, loci de la Torre nuncupata dels Frares, termini civitatis Xative, de presenti in dicta civitate residens, pro solvendis et paccandis vobis honorabili Petro Lagària, fratri meo, omnibus illis centum libris monete regalium Valencie restantibus vobis ad solvendum, ad complementum illarum centum quindecim librarum precii cuiusdam possessionis et domus eidem contigue, in termino dicti loci de la Torre, site certisque confrontacionibus, certisque sub censibus tente, confrontate et limitate per vos michi vendite, cum instrumento recepto per notarium infrascriptum hodierno die paulo ante istud recepto prout in dicto vendicionis instrumento lacius est videre. Idcirco, gratis et scienter vendo, concedo, trado seu quasi trado et originaliter carrico vobis, predicto Petro Lagària, agricule, [sic] dicti loci de la Torre habitatori, presenti, acceptanti, et vestris centum quinquaginta solidos monete regalium Valencie, censuales, rendales et annuales sine laudimio et fatica, verum, et cetera, franquos, et cetera, quos vobis et vestris onero, carrico, impono et assigno atque assecuro specialiter et expresse, ac etiam generaliter in et super omnibus et singulis bonis et iuribus meis mobilibus et inmobilibus, et cetera. Itaque, et cetera, et ipsos positos et portatos, et cetera, omnis singulis vobis et vestris dare et solvere promitto die quinta mensis septembris unica solucione incipiendo primam facere solucionem die quinta mensis septembris primo venturi, anni millessimi quingentessimi quadragessimi secundi, et sich deinde sub pena decem solidorum, et cetera. Rato pacto, et cetera. Ad quorum omnium, et cetera, fiat executoria cum fori submissione, iudicii variacione, renunciacione, appellacionis et cum clausulis iuratis non littigandi nech impetrandi, et cetera, sub pena viginti solidorum, et cetera. Rato pacto, et cetera. Iamdictos itaque centum quinquaginta solidos dicte monete censuales, rendales et annuales, cum eorum omnibus iuribis vobis et vestris facio, vendo et concedo precio, videlicet, centum librarum monete regalium Valencie. Quas omnes a vobis confiteor habuisse et recepisse mee omnimode voluntati unde renuncio scienter omni excepcioni, et cetera, et doli, et cetera. Dans, et cetera. Et ex causa huiusmodi vendicionis do, cedo, et cetera. Quibus iuribus, et cetera. Instituens, et cetera. Ponens, et cetera. Ad habendum, et cetera, exceptis et cetera, nisi, et cetera. Prout melius, et cetera. Promitens, et cetera, facere, habere, tenere, et cetera. Et teneor ach teneri volo vobis et vestris de firma et legali evictione itaque si forte, et cetera. Fiat promissio de evictione expressa et pactionata una cum omnibus damnis, et cetera. Super quibus, et cetera, credatur, et cetera. Renuncians, et cetera. Pro quibus omnibus, et cetera. Obligo omnia et singula bona et iura mea mobilia, et cetera. Retineo tamem penes me et meos, et cetera. Fiat pactum de quitando predictum censuale in quatuor quitamentis sive solucionibus hoc est de viginti quinque libris in viginti quinque libris ad electionem dicti venditoris restituendo precium ut est dictum et pensiones et ratam usque in diem solucionis et quitamenti debitis. Actum Xative, et cetera. Testes, honorabiles Iacobus Cardona et Gaspar Navarro predicti.
Die et anno predictis.
Fiat apoqua de dictis centum libris precii predicti censualis solutis hoc modo, scilicet quod venditor predictus, de voluntate dicti emptoris, ipsos penes se retinuit et retinet causis et racionibus in preambulo eiusdem carricamenti contentis et specificatis. Et quia, et cetera. Renuncio, et cetera. Actum ut suppra.
Testes qui suppra.
Pro cancellacione. [Al marge]
[en blanc]
Dictis die et anno.
Ego, Ludovicus Lagària, agricultor, loci la Torre dels Frares nuncupati habitator, pro nunch Xative residens, attendens et considerans me instrumento recepto per notarium subcontentum odierno die paulum ante istud recepto vendidisse et originaliter carricasse vobis, honorabili Petro Lagària, agricole, fratri meo, et vestris centum quinquaginta solidos monete regalium Valencie censuales, rendales et annuales singulis annis solvendos die quinta mensis septembris, unica solucione tantum in generali obligacione omnium bonorum meorum, vobisque promisisse verbo eidem censuali dare specialem obligacionem valentem centum quinquaginta libras monete iamdicte ad vestri et vestrorum beneplacitum et voluntatem hinc ad duos annos primo venturos a die presenti in antea computandos, quod si non fecerimus elapse dicto termino seu tempore esset casus et locus luhicionis et quitamenti dicti censualis. Et eas obres deducendo ad effectum pactata et contenta inter nos, sine derogacione, innovasione et invalidacione predicti carricamenti instrumenti dictorum centum quinquaginta solidorum censualium sed potius ad illius omnimodam corroboracionem validitarem et firmitatem, gratis et scienter, pacto speciali solemni stipulacione interveniente ambo simul et uterque nostrum in solidum promitto vobis eidem, Petro Lagària, fratri meo, presenti, acceptanti, et vestris quod hinc ad duos annos primo venturos a die presenti in antea computandos dabo vobis bonam specialem obligacionem in predictis centum quinquaginta solidos censualibus valentem centum quinquaginta libras monete premisse ad vestri et vestrorum voluntatem et beneplacitum, cum omnibus illis pactis, clausulis, iuramentis, renunciacionibus et obligacionibus, in similibus necessariis et opportuniis, et in predicto originalis carricamenti instrumento appositis et scriptis, quod si non fecero elapso dicto termino incontinenti, absque aliqua intimacione, et cetera, volo et michi placet quod sit casus et locus luhicionis et quitamenti predictorum centum quinquaginta solidorum censualium et me et meos ad ipsos luendos et quitandos compellere et forciare possitis et valeatis ad vestri et vestrorum libitum voluntatis. Ad quorum omnium, et cetera, fiat executoria cum fori submissione, variacione iudicii et renunciacione, appellacionis et cum clausulis iuratis non littigandi nech impetrandi, sub pena centum solidorum, et cetera. Rato pacto, et cetera. Pro quibus omnibus et singulis, et cetera. Obligo vobis et vestris omnia et singula bona mea, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes premissi.
21.
Die XVI mensis septembris anno a Nativitate Domini M° D° XXXX° primo
Ego, Ludovicus Lagària, agricola loci de la Torre dels Frares nuncupati, in termino civitatis Xative siti, scienter et gratis affectans incorpore, ducere sive accipere vos Margarita Verdú, domicellam, filiam honorabili Francisci Verdú, agricole loci de Cocentayna, amoreque et cordis voluntate per me habitis versus vos contemplacioneque dicti nostri matrimoni, ideo ducendi inter nos do, dono, concedo, et cetera, vobis, dicte Margarite Verdú, domicelle, presenti, acceptanti, et vestris viginti libras monete regalium Valencie. Hanc si quidem donacionem et concessionem dedistis viginti libris vobis et vestris facio cum omnibus et singulis iuribus, et cetera. De quibus, et cetera. Et quibus, et cetera. Instituens et cetera. Ad habendum, tenendum, et cetera, exceptis clericis, et cetera, nisi dicti clerici, et cetera. Promittens et teneor et teneri volo de firma et legali evictione, et cetera. Pro quibus, et cetera. Obligo, et cetera. Renuncians legi iure sive foro dicentibus quod donacio facta inter vivos causa in gratitudinis premovencie seu inopie potest revocari et omni alii iuri, et cetera. Actum in loco de Annahuyr, termini civitatis Xative, et cetera.
Testes venerabile Aymericus Pauli, presbitero, et Nicolaus Celma, agricola, Xative habitatores.
Dictis die et anno.
In Dei nomine et eius divina gracia, amen. Noverint universi quod ego, Margarita Verdú, domicella, filia honorabili Francisci Verdú, agricole ville de Cocentayna, gratis et scienter consulteque et deliberate de voluntate et concesu dicti patris mei et aliorum aliquorum parentum et consanguineorum meorum, collocando me ipsam in matrimonium vobiscum, honorabili Ludovico Lagària, agricole, presenti et acceptanti, afero et constituo vobis in et pro dote mea secundum Forum Valencie centum libras monete regalium Valencie hoc videlicet modo, treginta libras michi debitas et per me lucratas de solidata et servicio in domo magnifici Angeli Roca, militis, et quadraginta libras dicte monete in raupis et iocalibus, ipsas bene valentibus, et decem libras dicte monete de quibus dictus Franciscus Verdú, pater meus, facturus est michi donacionem contemplacione dicti mei matrimonii vobiscum Deo duce contrahendi, et viginti libras eiusdem monete de quibus vos, dictus Ludovicus Lagària michi donacionem fecistis publico donacionis instrumento per sub contentum notarium die presenti paululum ante istud recepto. Hanc si quidem dotis constitutionem predictarum centum librarum ut predicitur vobis et vestris facio cum omnibus et singulis iuribus, et cetera. De quibus, et cetera. Et quibus, et cetera. Et quibus, et cetera. Instituens, et cetera. Promittens, et cetera. Et teneor et teneri volo vobis et vestris de firma et legali evictione, et cetera. Pro quibus, et cetera. Obligo, et cetera. Ad hec autem ego, dictus Ludovicus Lagària, asseciens matrimonio predicto et acceptans animo gratuito vos, dictam Margaritam, in futuram uxorem meam una cum dote predicta a vobis confiteor, habuisse et recepisse dotem mee omnimode voluntati. Quare renuncio, et cetera. Et quia virginibus secundum Forum debet fieri augmentum sive propter nupcias donacionem de medietate dotis constitute ideo facio vobis, dicte Margarite, in future uxori me augmentum sive propter nupcias donacionem vulgariter dictam creix de quinquaginta libris eiusdem monete. Itaque dos simul cum augmento sumam capuint centum quinquaginta librarum dicte monete, et quas quidem centum quinquaginta libras de dote constituta et de augmento in de facto vobis et vestris aut cuisvis dederit solvere et restituere promito omni hora et quando eumque fuerit et sit casus, et locus dotis et augmenti restituendorum, pro quibus, et cetera. Obligo, et cetera. Actum in loco de Annahuyr, et cetera.
Testes qui suppra.
22.
Die et anno predictis.
Ego, Gaspar Cerdà, civis, civitatis Xative habitator, nomine meo proprio et ut heres universalis bonorum omnium et iurium que quondam fuerunt discreti Michaelis Cerdà, quondam notarii, patris mei, prout de dicta herencia, constat ultimo illius testamento in posse discreti Ioannis Sànchiz, notarii, confecto sub die [en blanc] madii anno a Nativitate Domini millesimo quingentessimo tricesimo tertio et per eumdem notarium post mortem dicti testatoris publicato die decima quinta iulii anno millessimo quingentessimo tricesimo octavo. Dictis nomibus, et cetera, facio, constituo, creo, et cetera, procuratorem meum certum, et cetera, itaque, et cetera, vos, honorabilem et discretum Gasparem Montagut, notarium, presentem ad comparendum, et cetera. Et ad lites large cum posse substituendi, et cetera. Et generaliter, et cetera. Promitens, et cetera. Obligans, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, honorabile Martinus Linares, agricola, et Ioannes Mingues, panni parator, Xative habitatores.
23.
Die prima mensis octobris anno a Nativitate Domini M° D° XXXXI°.
En nom de nostre Senyor e de la gloriosa verge Maria, mare sua e de tots los pecadors advocada. Com totes les coses mundanals sien transitòries e afal·libles, e algú en carn posat a la mort corporal scapar no puixa per lo pecat del primer pare. Axí mateix tota ànima, exint de aquest món, haja de dar compte y rahó en tant estret juhí e diceptar ab aquell jutge qui res no ignora, ans tot, per llur poder, li és fet manifest qui és Déu eternal de la administració que per sa mà li és estada acomanada. E per ço, de qualsevol persona sàvia e discreta, considerant les dites coses se pertany sovint pensar que deu morir e no sab la hora ni lo present, perquè quant nostre Senyor Déu tocarà a la porta de la humanitat trobe la ànima de aquella prompte y aparellada de dar bon compte e rahó de lo que en aquest món li serà acomanat, en tal manera que promoga lo gran Déu eternal en dir-li aquella paraula intra iugandium domini tui. E per amor de açò, yo, Na Ysabel Soler, vídua relicta del honorable en Joan Soler, quondam laurador, quondam habitador del lloch de la Torre nomenada dels Frares, terme de la ciutat de Xàtiva, estant malalta, en mon llit, de greu malaltia de la qual tem morir, sana emperò de pensa y enteniment, ab paraula entrega e manifesta loqüela, convocats, pregats e demanats los notari e testimonis dejús stats, revocant, cassant e anul·lant tots e qualsevol testaments per mi en dies passats fets, en poder de qualsevol notari o notaris, sots qualsevol expressió de paraules, encara que sien derogatòries, fas e ordene mon darrer testament e darrera voluntat en poder del notari davall scrit en e per la forma seguent:
E primerament, recoman la mia ànima al meu senyor Déu Jesucrist, qui aquella ha creada, supplicant-lo com a nostre Déu e Senyor la vulla col·locar en la sua benaventurada glòria del paradís.
Ítem, vull e ordene que tots meus deutes sien pagats e les mies injúries satisfetes, restituhides aquelles que·s mostraran mi ésser tenguda y obligada ab cartes públiques, testimonis e altres qualsevol legítimes proves, for de ànima en açò benignament observat.
Ítem, elegeixch en marmessor meu e del present e darrer testament meu execudor lo honorable en Miquel Gil, laurador del lloch e baronia de Canals, cunyat meu, molt amat, al qual done facultat e plen poder tants de mos béns pendre a mans sues, haver e aquelles vendre e los preus rebre, per obs de fer e complir les coses per mi dejús ordenades e açò faça e fer puixa sens autoritat e decret de cort ni de jutge algú, axí ecclesiàstic com secular, mes per llur pròpria autoritat, la qual yo de present li done e atribuheixch.
Ítem, prench de mos béns per obs de la mia sepultura e ànima quinze lliures reals de València, de les quals vull me sia feta la mia sepultura, aniversari e capdany bé e honradament, a coneguda del meu marmessor.
Ítem, vull e man me sien dites per ànima mia y de tots fels defuncts les trenta-tres misses appel·lades de sanct Amador ab ses offertes e com les dites mises se acostumen dir honradament, a coneguda del dit marmessor meu.
Ítem, vull, ordene e man que lo meu cors sia liurat a ecclesiàstica sepultura, en lo fossar del lloch de Canals, en la fossa hon jahuen mon pare, germans e fills meus. E si fetes e complides les dites coses, cosa alguna sobrara de les dites quinze lliures, vull que sia distribuhit en misses de rèquiem per ànima mia y de tots fels defuncts. E si cosa alguna hi manquara per a fer e complir totes les dites coses, vull que dels altres béns meus hi sia fet compliment.
Ítem, do e leixe a Gerònima, filla mia, muller de Silvestre Pareja, del lloch de Canals, vint-y-cinch lliures moneda reals de València, en aquesta forma, ço és, que aquelles sien smerçades a censal en lloch tut y segur, e que la renda e annua pensió de aquelles sia y serveixqua per obs de aquella y de sos fills y necessitats de aquells de manera que en res ni per res lo dit son marit no puixa haver ni rebre cosa alguna en pensió ni en propietat, y encara ab pacte que la propietat del dit censal per ningú dels dits Hierònima, filla y son marit no puixa ésser venuda ni transportada, y en cars de quitament de aquelles li hagen de resmerçar les dites vint-y-cinch lliures de la manera damunt dita, açò durant la vida del dit Silvestre Pareja tant solament, e aprés obte de aquell, la dita Hierònima puixa fer de aquelles, axí en propietat com en pensions, a ses planes e líberes voluntats.
Ítem, done e llegue a Anna, filla mia, muller del honorable en Jaume Làzer, del dit lloch de Canals, altres vint-y-cinch lliures de dita moneda, ço és, cinch lliures en robes e joyes, aquelles ben valents, encontinent aprés òbit meu. E les restants vint lliures sien smerçades a censal en lloch tut e segur, e que la annua pensió e renda de aquelles sien e serveixquen per obs de la dita Anna, filla mia, e fills de aquella e llurs neçessitats, de manera que la carta sia estipulada aquella e que la dita ànnua pensió e renda del dit censal vinga a ses mans per als dits obs, en tal manera que lo dit son marit no·n puixa haver ni rebre cosa alguna en pensions ni en propietat y encara ab pacte que la propietat del dit censal no puixa ésser venuda ni transportada, y en cas de luhició y quitament sia tornada a resmerçar en la forma sobredita, açò durant la vida del dit Jaume Llàzer tant solament.
Ítem, done e leixe a Speranceta, néta mia, filla de na Betriu, filla mia, y de Baltazar Albalat, quondam, per tot lo temps que és estada en casa mia per qualsevol servitut que·m haja fet, vint-y-cinch lliures reals de València en esta manera, ço és, deu lliures per tot lo dit temps que·m haja servit y les quinze lliures per tot lo temps que estara en casa e servey de la dita Betriu, mare sua, fins attesa edat complida de vint anys e que haja de estar per tot lo dit temps en casa e servici de la dita sa mare. E si la dita Sperança, néta mia, no voldrà estar com damunt és dit ab la dita sa mare e servici de aquella, sia en mà e llibertat e beniplàcit de la dita na Betriu, mare sua y hereva mia dejús scrita, donar-li de les dites quinze lliures lo que voldrà dexant-ho a son beniplàcit. E se per alguna de les dites coses la dita Sperança, néta e llegatària mia, qüestió alguna o letigi intemptarà, en tal cars, vull haver per revocat lo dit llegat en respecte de les dites quinze lliures. Les quals vint lliures vull e man en la forma dessús dita li sien donades en contemplació de matrimoni, attesa edat complida de vint anys e casant-se a contentació de la dita sa mare e de voluntat de aquella e no en altra manera.
En tots los altres béns e drets meus, mobles, sehents e semovents a mi pertanyents e pertànyer podents e devent ara de present o en sdevenidor, luny o prop, per qualsevol títol, causa, manera o rahó, fas e instituheisch hereva mia, pròpria universal y encara general a la honorable na Betriu, filla mia, vidua muller, quondam, que fonch en primeres núpcies del honorable en Baltazar Albalat y en segones de Aparici Valero, quondam laurador, a fer de tots los dits béns e drets meus a totes ses planes e llíberes voluntats.
Aquest [és] mon darrer testament e la mia darrera voluntat, lo qual vull per dret de darrer testament e darrera voluntat mia, e si no valia o valer porà per dret de darrer testament o darrera voluntat mia per algunes subtilitats de dret vel aliis vull que valga per dret de codicil o donació per causa de mort o per aquell dret e fur que millor valer puixa e dega.
Lo qual fonch fet en lo dit lloch nomenat de la Torre dels Frares, terme de la ciutat de Xàtiva, lo primer dia del mes de octubre del any de la Nativitat de Nostre Senyor Déu mil cinch-cens quaranta-y-hú. Se-[signe]-nyal de mi, dita na Ysabel Soler, testadriu que dessús les dites coses llohe, atorgue e conferme.
Presents foren per testimonis a la confecció del dit testament, convocats, pregats e demanats per la dita testadriu los venerables e honorables mossèn Aymerich Pauli, prevere habitador de Xàtiva, Luís Lagària e Pere Tahuenga, lauradors, habitadors del dit lloch de la Torre dels Frares, conexents molt bé la dita testadriu e la dita testadriu als dits testimonis e a mi, dit notari, dejús scrit, y yo, dit notari, coneguí molt bé a tots e a la dita testadriu ésser en bona disposició de testar.
Pro publicacione. [Al marge]
Enaprés, a vint-y-dos dies del mes de octubre del any de la Nativitat de Nostre Senyor MDXXXXI que fou lo dehen dia de la mort de la dita testadriu, constituhits personalment en la casa de la dita testadriu, la qual està en lo dit loch de la Torre dels Frares, hon la dita testadriu morí e finí sos darrers dies, les honorables na Betriu Valero, relicta d’en Aparici Valero, filla y hereva de la dita na Ysabel Soler, testadriu defuncta, e Anna, muller de Jaume Llàzer, laurador, filla y legatària de la dita testadriu e requeriren en presència dels testimonis dejús scrits a mi, Miquel Llagària, notari rebedor del dit testament aquell publicat ab alta e intel·ligible veu de la primera línea fins a la darrera inclusivament, lo qual per mi, dit notari, fonch publicat ab veu alta e intel·ligible de la primera línea fins a la darrera inclusivament. Lo qual, llest e publicat, encontinent la dita Betriu Valero dix e respós que era prompte de acceptar e de fet accepta la dita herència ab benefici emperò de inventari y que en fer dit inventari temps algú no li precórrega ans li reste salvo e il·lès, protestant que ultra los drets de dita herència no sia tenguda ni obligada de propris. E per lo semblant, la dita Anna Llàzer dix e respòs que acceptava e accepta lo dit legat si e segons en aquell dit legat se conté.
Presents testimonis foren a la publicació del dit testament convocats, pregats los honorables en Miquel Esteve, del lloch de Canals, e Geroni Albalat, de la dita vila de Muntesa, habitadors e residents de present en lo dit lloch de la Torre nomenada dels Frares, terme de la dita ciutat de Xàtiva.
Primus quaternus prothocolli mei, Michaellis Lagària, notarii publici, de anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVI°.
24.
Die prima mensis octobris anno a Nativitate Domini M° D° XXXXVI°.
Ego, Bartholomeus Martorell, operarius ville, ravallis Sancti Ioannis civitatis Xative habitator, gratis et scienter, pacto speciali, firma et solemni estipulacione, roborato, pro conto et fide bona convenio vobis, honorabili Iacobo Linares, agricole, dierum minori eiusdem civitatis Xative habitatori, presenti, et vestris servare vos et vestros bonaque vestra et vestrorum indemnes et indemnia racione et occasione, solucionis, tradicionis et liberacionis illarum viginti septem librarum et earum interesse per vos, honorabili Petro Panchut, spardenyerius eiusdem ravallis, faciende de et ex illis centum decem libris, pro quibus dictus Petrus Panchut vobis et vestris vendidit et alienavit octo fanecatas terre moreralis, sitas et positas in orta presentis civitatis, in partita dels Dotze, certis sub confrontacionibus, limitatas et terminatas prout hec et alia in publico vendicionis instrumento per discretum Gasparem Montagut, notarium, sub die [en blanc] mensis [en blanc] anno a Nativitate Domini M° D° XXXX°, lacius continetur et seu racione et pretextu ciusdam empare de precio dicte terre moreralis, ad instanciam et requisicionem honorabili et discreti Francisci Fuster, notarii receptoris, regulis aut alio quocumque nomine in posse vestro de et ex provisione cuiusuis iudicis facte ante damnum in damno et post damnum itaque si convenerit vos dictas viginti septem libras una cum illarum interesse racione dicte empare de ponere seu aliis ex bursare teneat et sim obligatus vobis et vestris ipsas solvere, restituere et pacare aut verius totum id et quitquid de ipsis solvere contigerit, sub pena L solidos, et cetera. Rato pacto, et cetera. Ceterum iuro, et cetera, non littigare, et cetera, ultra periuri penam, sub pena centum solidorum, et cetera. Rato pacto, et cetera. Ad quorum omnium, et cetera, fiat executoria large cum fori submissione, variacione iudicii et personarum, et cetera. Renuncians, et cetera, omnique apellacioni, correctioni et recursui, et cetera. Pro quibus, et cetera, missionibus, et cetera. Vobis et vestris obligo, et cetera. Actum Xative, et cetera.
Testes, Franciscus Spí, panni parator, et Genesius Garcia, agricola, Xative habitatores.
Dictis die et anno.
Sit omnibus notum quod ego, Petrus Panchut, spardenyerius, ravallis Sancti Ioannis presentis civitatis Xative habitator, confiteor et in veritate recognosco vobis honorabili Iacobo Linares, agricole, dierum minori, eiusdem civitatis habitatori, presenti, et vestris quod dedistis et solvistis michi egoque a vobis habui et recepi mee omnimode voluntati realiter numerando viginti septem libras monete regalium Valencie, de solucione festi Nativitati sancti Ioannis mensis iunnii proxime preteriti, de et ex illis centum decem libris dicte monete, pro quibus seu quarum precio publico vendicionis instrumento recepto per discretum Gasparem Montagut, notarium, die [en blanc] mensis [en blanc] anno a Nativitate Domini millessimo quingentessimo quagentesimo vobis vendidi et alienavi octo fanecatas terre moreralis, sitas et positas in orta presentis civitatis Xative, in partita vulgo dicta dels Dotze, certis sub confrontacionibus, limitatas et confrontatas. Et quia hec est rei veritas, renuncio scienter omni excepcioni pecunnie predicte non numerate et per me a vobis non habite et non recepte ut predicitur et doli in cuius rei testimonium facio vobis, fieri per subscriptum notarium presens apoce instrumentum quo est. Actum Xative, die prima mensis octobris anno a Nativitate Domini millessimo quingentessimo quadragessimo sexto. Sig-[senyal]-num mei, Petri Panchut predicti, qui hec concedo et firmo.
Testes huius rei sunt Franciscus Spí, panni parator, et Genesius Garcia, agricola, civitatis Xative habitatores.
25.
Die XXIa mensis octobris anno a Nativitate Domini MDXXXXVI°.
Ego, Gaspar Lagària, blanquerius, civitatis Xative habitator, gratis, et cetera, facio, constituo, creo, et cetera, procuratorem meum certum, et cetera, honorabilem Anthonium Blasco, treginerium, dicte civitatis habitatorum, absentem ut presentem, videlicet, ad nomine meo et pro me, coram quibuscumque iudicibus seu officialibus tam dicte civitatis Xative quam civitatis et regni Valencie. Et aliarum partum, ad quos spectet seu pertineat et eorumdem locatenentibus, presentandum et intimandum presentari et intimari faciendum meum franquitatis instrumentum per dictam civitatem Xative michi concessum, et ad excusandam solucionem lesde et alterius cuiusvis iuris victigalis incumbentis michi et mercibus meis aut racione ipsarum ad solvendum. Et pro hiis in animam meam iurandum, et cetera, et etiam quevis instrumenta publica fieri requirendum et instandum, et cetera. Et ad lites quo ad predicta dumtaxat largo modo cum posse substituendi, et cetera. Promitens, et cetera. Obligans, et cetera. Actum Xative, et cetera.